La galeria Balaguer, que s’ha traslladat al carrer Roger de Flor, 5 de Barcelona, presenta l’1 d’octubre l’exposició Espín,de Diego Pujal (Bons Aires, 1971).
Les pintures que presenta Diego Pujal donen lloc al sorgiment de formes que ens enfronten a l’enigma de la conformació del sentit i al tamís del nostre propi enteniment.
Pintures que, encara que no intenten transmetre un allò concret o representar alguna cosa específica, possibiliten el sorgiment d’un diàleg que es constitueix i s’entreteixeix mentre aquestes són observades.
L’artista explora els codis propis del llenguatge pictòric per mitjà d’una pintura no representativa. Utilitzant grans teles de fons monocromàtic dominades per una forma solemne i única, Pujal congela instants precisos en què la forma batalla per comunicar-se amb el receptor. Malgrat l’aspecte polit i tecnificat, les seves obres estan realitzades i concebudes a mà.
“La pintura té la virtut que, en el moment en què la completes, tot passa a la mateixa tela, no hi ha un desenvolupament temporal. I és el que jo intento reforçar constantment, allò que té a veure amb la pintura i amb el pla i amb tota aquesta qüestió”, explica Pujal.
Ombres, talls, articulacions, canvis d’escala... provoquen una peculiar barreja entre tridimensionalitat i signes gràfics. Unes obres de formes instantànies que es distingeixen de la resta per un impacte directe i contundent en l’espectador.
A la imatge, Garlito de Diego Pujal.