La Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat presenta l’exposició Contra Arranz Bravo, a cura d’Aina Mercader, des del primer d’octubre fins al 6 de desembre. La mostra col·lectiva tindrà obres de Gerard Ballester, Lluc Baños i Natàlia Giné. Amb un concepte estètic que dansa entre l’escultura i la instal·lació, la comissària ha convidat els joves creadors a seleccionar obres d’Arranz-Bravo, entre les quals hi ha dibuixos de joventut, pintures i aiguaforts de diverses èpoques. A partir d’aquesta primera selecció, els artistes es fan seu el treball d’Arranz-Bravo i presenten una nova lectura del fons de l’artista. Partint de la idea dels Exercicis d’estil de Raimond Queneau aplicada a la teoria perequiana de l’espai, en el seu sentit més físic i implícitament més fragmentari, les obres d’aquesta exposició entren en contacte amb les peces del mestre per viure l’espai com a realitat, ocupar-lo, interrogar-lo, investigar-lo i treballar-lo amb total llibertat. La conseqüència d’aquesta investigació es trifurcarà a mesurar (en el cas de Giné), visibilitzar (Ballester) o desdoblar (Baños) el concepte d’espai.
Ocupant tot el territori expositiu de la fundació, el diàleg entre el mestre i els seus deixebles entra en funcionament de manera ininterrompuda. La major part del material és obra site specific, pensada per a aquesta mostra i prenent com a punt de partida les formes, els colors i la temàtica recurrent d’Arranz-Bravo. Amb un estil surrealista, el mestre pintor de Barcelona combina elements abstractes i figuratius, i explora la por, l’aïllament i la repressió de l’home modern i representa el cos humà i el seu entorn en constant metamorfosi. En aquesta direcció, destaca l’obra Desplaçar l’entrada, del sabadellenc Gerard Ballester, una gran cortina de plàstic amb què l’artista practica amb l’espai de què disposa fent un desplaçament de l’entrada a l’exposició, forçant un espai de trànsit a esdevenir espai d’entrada o sortida. També és interessant el vídeo performance de l’espai domèstic Interaccions, del barceloní Lluc Baños, un joc de desdoblament en el temps i en l’espai, on fa diverses accions i interactua amb objectes quotidians o materials trobats. Finalment, cal esmentar Apropiación del espacio encontrado, de la també barcelonina Natàlia Giné, la qual s’apropia de formes amb fustes que troba en les seves particulars derives pel carrer, i treballa amb formes que troba als quadres d’Arranz-Bravo, superposant-les i transformant-les en les seves pròpies escultures.
L’interès d’aquesta exposició rau en el concepte d’intertextualitat allunyat de tota mimesi. Aquí no hi ha còpia ni manierisme, sinó lectura i interpretació. L’objectiu de l’art, en aquest cas, no és l’analogia, sinó l’homenatge a un dels nostres més grans artistes: Eduard Arranz-Bravo i la seva particular exploració de l’envitricollada condició humana.
A la imatge, "Apropiaciónd el espacio encontrado" de Natàlia Giné.