Farina blana, el pa de cada dia és la frase que ha triat Tino Soriano per a la sèrie de fotografies que exposa a l’espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles, on conviuen aspectes místics i/o religiosos amb els més prosaics de l’aliment diari. El pa és un menjar bàsic que arreu del món es manifesta de mil maneres, però sempre hi ha una base comuna, la matèria primera, que és el blat i la farina. El pa ha estat un dels menjars que ha estat representat manta vegades pictòricament, sobretot en les natures mortes de tradició barroca. Salvador Dalí va situar el pa al nivell del menjar surrealista per excel·lència amb connotacions eròtiques. En l’aspecte lingüístic, Fer la farina blana és una frase feta catalana que vol dir obeir per obligació o per por, com la farina es deixa afaiçonar a l’hora de fer el pa en el seu estat tou.
Tino Soriano és un fotògraf d’una gran sensibilitat cap a l’aventura de la fotografia com una mirada humana sobre el món que ens envolta. Sis mesos a l’any viatja per tot el món per nodrir una font universal d’imatges com és la National Geographic Society de Washington. Els altres sis mesos viu a Banyoles, on la tranquil·litat del llac li permet aplicar una mirada reposada a l’exercici diari de fer fotografies, com un entrenament o bé una gimnàstica, per anar a la conquesta sensible de les imatges mundials. Com diu ell mateix, fer fotografies al llac de Banyoles o als Pirineus té un valor d’assaig que després li permet enfrontar-se al repte de fotografiar el llac Titicaca o els Andes.
La seva especial visió dins la foto de reportatge i documental li ha estat reconeguda en premis del Foto Press o del World Press Foto, certàmens en què la seva mirada humana ha destacat de manera rellevant. El component humà en primer terme, que trobem en les fotografies dels nens malalts de càncer als hospitals, les fotografies de viatges, sobretot als paisatges xilens, exemple de paradís i solitud humana, fan de les imatges de Tino Soriano un espai sensible. Podríem dir que són fotografies que es poden mesurar des d’un registre de temperatures. Calidesa i fredor són elements de contrast a vegades dins la mateixa fotografia, en què el color juga un paper rellevant. En les fotografies de paisatge, la netedat del color i la llum, el tractament de l’ horitzó i de la composició en general transmeten l’esperit del lloc i són fàcilment identificables.
Si pensem en termes de document fotogràfic, la posició de Tino Soriano es troba, potser, en plena tensió entre els dos pols que han conduït la fotografia documental durant el segle XX. D’una banda, la foto humanista d’Henri Cartier Bresson, regida per la posició teòrica expressada a L’instant décisif (1952), abans de l’eclosió de les grans utopies de la comunicació i, per una altra, pel valor referencial de la fotografia i la teoria de l’índex, argumentada per Roland Barthes, a La chambre blanche (1980), en plena era de la informació.
Les fotografies de Tino Soriano mantenen la mirada de la tradició del viatger i l’interès per la imatge acció que ha nodrit el fotoperiodisme durant molts anys, però alhora hi ha una calidesa de la fotografia humanista en els detalls.
La sèrie de fotografies que componen l’exposició titulada Fer la farina blana a l’espai Eat Art mostren una seqüència del recorregut d’aquesta matèria bàsica, des del blat verd, en fase creixent, fins al blat madur i sec, a punt de segar i les espigues seques en primer terme. Paisatges sense horitzó, perquè és el blat pentinat pel vent com a textura l’únic element que ens transmet la fotografia, com en els camps de blat del paisatge de l’últim Van Gogh a la Provença francesa.
Les espigues madures amb el gra a punt de moldre, la farina afaiçonada amb aigua i la forma diversa que pot prendre en aquest estat, la maquinària de pastar la farina, els pans crus, la presència del foc, la cocció, les formes del pa cuit, la coca. El pa en les fotografies de Tino Soriano no té res a veure amb la il·lustració fotogràfica dels oficis a la qual estem acostumats ni amb la publicitat. Són fotos que cerquen l’abstracció i que posen l’èmfasi en la textura i el volum de la matèria, però que alhora ens parlen de la universalitat del pa al món.
L'exposició s'inaugura el dia 2 d'octubre a les 19 h. Es podrà veure fins al 5 de desembre del 2015.