Recordant Pere Formiguera a La Galeria

L’exposició Mirades…, de Pere Formiguera, s’inaugura el 2 d’octubre i romandrà oberta fins al 14 de novembre a La Galeria de Sant Cugat del Vallès. A finals del juny passat es va cloure l’Any Pere Formiguera, que ha commemorat, a través de diversos esdeveniments, l’obra i la vida d’aquest excepcional fotògraf de Sant Cugat del Vallès, un any després de la seva mort. A principis d’octubre, La Galeria, situada a la mateixa localitat que va veure néixer l’artista, dedica una exposició a la seva trajectòria. Mirades…, tal com explica el galerista Jordi Batlle: “No pretén ser una retrospectiva, sinó aprofitar la inèrcia de l’Any Formiguera i presentar l’obra del fotògraf al gran públic.” Amb aquest esperit, la mostra reuneix una quarantena de peces a manera de repàs de la prolífica producció de Formiguera (1952-2013). S’hi exposen algunes de les seves primeres polaroids manipulades dels anys setanta, a més d’instantànies de les sèries de viatges o dels bodegons inicials, un itinerari trufat amb peces puntuals extretes d’altres projectes i èpoques. També s’hi mostren fragments dels Escenaris d’una guerra, que ensenya alguns dels espais que van ser protagonistes de la Guerra Civil a la capital espanyola, o de Porta d’aigua, amb instantànies del port de Barcelona, de finals dels vuitanta. A més de Portrait de famille, que presenta un recorregut per la ciutat francesa de Reims, de principis dels noranta. “Hi ha alguna imatge de cada dècada amb la intenció –argumenta el galerista– d’oferir, més enllà d’un recorregut temàtic, una mirada general de l’obra de Formiguera a través de la seva trajectòria”. Mirades... inclou també fotografies de les sèries Capses (2006), Ulls clucs (1998-2001), amb els retrats de Grau Garriga, Palau i Fabre i Tàpies, i de Diàlegs amb la pintura (2004-2006), en què versiona, recrea i es fa seves algunes de les pintures de Picasso, Modigliani o Matisse, entre d’altres, tot apropiant-se i portant al seu camp part de la tradició pictòrica amb la qual es va formar com a fotògraf, artista i comissari. El crític Daniel Giralt-Miracle va escriure, fa dos anys, en aquestes mateixes pàgines un article per acomiadar-se del creador, en què li dedicava belles i certes paraules: “Formiguera va ser molt més que un fotògraf, va ser un intel·lectual en el sentit més genuí del terme.” Ara, el galerista i amic amb el qual havia col·laborat en diverses exposicions, el recorda i fa memòria de tots els projectes que pensaven tirar endavant si no s’hagués estroncat sobtadament la seva vida. “El que fa que l’artista no mori mai –subratlla Batlle– és l’exhibició del seu llegat. Es tracta de presentar aquí la seva obra, sense ell, per recordar-lo.” A la imatge, Pere Formiguera. Detall de Copa de préssecs (segons H. Matisse), 2004.