Un treball assagístic, que tracta sobre la poesia escrita lluny de la península Ibèrica durant bona part del segle XX a causa de l’exili, rep el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin “Reconeixement a un treball assagístic inèdit”. Ell premi, que convoca el Consorci del Museu Memorial de l’Exili amb la col·laboració de la Càtedra Walter Benjamin, memòria i exili, i que enguany celebra la seva segona edició, s’ha lliurat el 3 d’octubre, al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. El guanyador del premi és Jordi Julià.
Després de l’avaluació dels originals presentats en aquesta 2a Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, els membres del jurat han acordat concedir l’esmentat premi, que té una dotació de 4.500 euros, a l’assaig Els cants de l’èxode. Figuració poètica de l’exili republicà de 1939, l’autor del qual és Jordi Julià. El premi compta amb el patrocini de la Diputació de Girona.
El jurat, que ha estat integrat per Francesc Abad (artista visual), Xavier Antich (Universitat de Girona), Pilar Parcerisas (comissària d’exposicions, crítica d’art i membre del CONCA), Àngel Quintana (Universitat de Girona), i Jörg Zimmer (Universitat de Girona), ha considerat que el treball assagístic reuneix tots els condicionants que el fan mereixedor d’aquest reconeixement pels següents motius: “Es tracta d’un assaig que tracta la qüestió de la producció poètica a l’exili des d’una perspectiva interdisciplinària i amb els paràmetres de la literatura comparada. El text de Jordi Julià destaca a bastament per la seva erudició i per l’aparell crític que el sustenta. Aquesta combinació fructífera de teoria i coneixement erudit es fa ben palesa en la manera que l’autor és capaç de teixir vincles i connexions diversos entre les obres literàries escrites en el context de l’exili republicà i obres d’autors que van experimentar altres situacions d’exili en el mateix segle XX o en altres períodes històrics.”
Els cants de l’èxode. Figuració poètica de l’exili republicà de 1939 és una aproximació a la poesia escrita lluny de la península Ibèrica durant bona part del segle XX, i constitueix un intent per comprendre com els expatriats van saber formular literàriament, gràcies a l’adopció i actualització de procediments i imatges tradicionals i a la creació de nous recursos, una de les situacions humanes més antigues, i, alhora, un lloc comú de la història de les idees i de la cultura, com és l’exili. Aquest plantejament global que vol reflexionar sobre l’exili contemporani manté una voluntat teòrica i comparatista sostinguda de la primera a l’última pàgina, perquè, en darrer terme, pretén identificar, categoritzar, ordenar i definir diferents aspectes constants entre les produccions literàries dels expatriats d’aquest període, i relacionar-los amb altres textos anteriors, de la mateixa tradició o d’altres. Sense oblidar, en alguns capítols, una perspectiva eminentment analítica i tematològica, ja que s’estudien alguns dels motius que els expatriats catalans van utilitzar per construir els seus versos i expressar literàriament el sentiment de despossessió i nostàlgia.
Jordi Julià Garriga (Granollers,1972) és doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor agregat de l’àrea de Teoria de Literatura i Literatura Comparada (Departament de Filologia espanyola de la UAB). És autor de diversos llibres. Entre els seus darrers destaquen Poètica de l’exili (2011), L’abrupta llengua. Mercè Rodoreda, una poeta a l’exili (2013), L’ofici i el do. Poesia i concepcions estètiques a la literatura catalana d’inicis del nou-cents (2014). Així mateix ha publicat nombrosos articles i capítols de llibres, i ha estat responsable de diverses edicions i antologies.