Piramidón, Centre d’Art Contemporani de Barcelona presenta fins al 7 de novembre l’exposició Col·lectiva 2015_n2.
Com ja és habitual en aquest centre, cada any es programen dues exposicions individuals i dues col·lectives. Pel que fa a les col·lectives, s’hi pot trobar obra dels artistes que estan realitzant una estada al centre durant el període de l’exposició o bé que hi han estat durant els darrers anys.
En aquesta ocasió, els artistes que hi participen són Miguel Ángel Pascual, Estefanía Urrutia, Guillermo Pfaff, Luciana Damiani, Carles Gabarró, Patricio Reig, Stella Rahola Matutes, Pere de Ribot, Tono Carbajo, Avelino Sala, Luca Benites, Diego Pujal, David Rhodes, Gil Antonio Munuera i Zaloa Ipiña.
L’anterior mostra individual realitzada en aquest espai oferia diverses obres de l’antic artista resident Carlos Pazos amb una majoria d’obres en suport de paper. Prolongant les possibilitats d’aquest material, la col·lectiva 2015_n2 presenta obra dels setze artistes anteriorment citats centrats, únicament, amb el paper com a suport.
Patricio Reig, artista resident des de 1993, presenta dues obres titulades Natsuki (2015). Es tracta de fotografies de grans dimensions que reprodueixen un mateix rostre. Els dos retrats projecten unes mirades indagadores que, intangiblement, es creuen en la distància indicant el lloc ideal de contemplació per a l’espectador.
Al costat, Stella Rahola Matutes, artista resident des de 2012, mostra quatre obres de la sèrie Cal·ligrafies (2013) realitzades a la Xina. La tinta xinesa i el te impregnen el paper d’arròs que, per capil·laritat, absorbeix el líquid creant uns efectes que fluctuen entre l’espontaneïtat i l’atzar i que capten el moviment de l’espectador quan hi passa pel davant.
Miguel Ángel Pascual, artista resident des del 2000, mostra una sèrie titulada Spanish Chess (2015) on diferents papers esgrogueïts pel pas del temps sostenen siluetes; icones de la cultura espanyola que reprodueixen les processons de Setmana Santa, els toros o l’exèrcit. Aquestes imatges suren al damunt de la paret, fràgils i trencadisses, de la mateixa manera que trontolla tot allò que representen.
Tono Carbajo, artista resident des del 2000, presenta dues obres de la sèrie Hechos reales (2015). Es tracta d’una sèrie que reuneix diversos acrílics sobre paper que manifesten, a manera de documentació fotogràfica, els fets que succeeixen diàriament als carrers. L’artista ens convida a reflexionar sobre la credibilitat de la imatge i sobre la diferència efectiva entre fotografia i pintura.
Luciana Damiani, artista resident des del juliol d’aquest any, presenta Contenedores de tiempo (2014); dues llibretes intervingudes amb la finalitat de “desperdre” el temps, una manera simbòlica de donar un nou significat al temps a través d’una acció simbòlica.
Una vegada més, la col·lectiva 2015_n2 evidencia la pluralitat artística que existeix a la ciutat de Barcelona i, més concretament, en un centre d’art contemporani que acull setze estudis d’artistes de molt diverses procedències.
A la imatge, obres de Diego Pujal, Luciana Damiani i David Rhodes.