Algunes de les emblemàtiques natures mortes del Segle d’Or s'exposen al MNAC

Del 9 d'octubre al 28 de febrer del 2016, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) exposa Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or. La mostra, comissariada per Joan Yeguas, presenta un conjunt extraordinari i en la seva majoria inèdit de natures mortes i gerros de flors d’artistes del segle XVII. Les 19 pintures, procedents d’una col·lecció privada, ingressen al museu en dipòsit per cinc anys. Una vegada finalitzada l’exposició s’incorporaran a la nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i barroc que s’inaugurarà el 2016. Aquestes obres enriqueixen d’una manera extraordinària la col·lecció de natures mortes del MNAC, i completen llacunes, fent que guanyi en qualitat artística, en subgèneres, tipologies i en varietat d’autors, tot ajudant a completar una visió panoràmica de la pintura del Segle d’Or. L’exposició presenta obres de set pintors que fins ara no estaven representats a la col·lecció: Juan de Arellano, Antonio Ponce, Juan de Espinosa, Tomás Hiepes, Agustín Logón, el Mestre de Stirling-Maxwell i el Mestre de les vanitas escrites, a més de Pedro de Camprobín i Juan van der Hamen, de qui el museu ja comptava amb altres obres. Significat simbòlic Les natures mortes realitzades durant el Segle d’Or estan estretament relacionades amb el pensament, la poesia i el teatre de l’època, i no sorgeixen únicament de l’experiència estètica de la pintura. Són la culminació de les tendències realistes del nord d’Europa i fruit de l’humanisme renaixentista. Es caracteritzen per la seva austeritat i sobrietat, i per presentar composicions organitzades de manera simètrica. Cada element, els diferents tipus de fruites i flors, té un significat simbòlic, i les diferents composicions al·ludeixen a temes com el Carpe diem, el pas del temps i la mort amagada a la bellesa. Són una experiència estètica basada en la contemplació del que és quotidià que apel·la no només a la vista sinó també a la resta dels sentits, especialment al gust i a l’olfacte, i també a la memòria. A la imatge, Natura morta amb cistella de fruites, carabassa i raïm del Mestre de Stirling-Maxwell.