"Paisatges", col·lectiva a la Galeria Marlborough

Els llenços d'Alfonso Albacete (Antequera, 1950) evidencien les habituals tensions entre la natura i l'ésser humà combinant el color i la vegetació dels paisatges mediterranis amb un discurs metapictòric. S'hi exibeixen dues obres de la sèrie Natura i una altra peça en format menor, Paraje perdido. Juan José Aquerreta (Pamplona, 1946) presenta reiteradament la seva ciutat natal com a territori atemporal. El pintor es recolza en la seva inconfusible paleta silenciosa construint paisatges eteris. Els seus paisatges son equilibrats recessos de pau i espiritualitat com es pot constatar a Subida de la cuesta de la reina (2011) o Parque de la taconera (2010).

La natura és un tema recurrent a l'obra de Juan Correa (Zamora, 1959) però no acostuma a reproduir directament l'entorn que l'envolta sinó que parteix del seu record. L'artista combina en els seus llenços pintura acrílica i pols de marbre atorgant-los gran intensitat matèrica. Després de superposar sobre la tela diferents estrats de pigment sotmet als seus paisatges a un procés de desmaterialització i reconfiguració que resulta en suggeridores composicions com Los colores de la tarde (2011) o Sense títol (2007). Joan Hernández Pijuan (Barcelona 1931 - 2005) es va desenvolupar en el camp de l'abstracció. El pintor va aconseguir traslladar els paisatges rurals que l’envoltaven durant la seva infància a una dimensió íntima. A la mostra presentem dues obres sobre paper marcades per l'estudi geomètric de les proporcions i el buit, La planta del Saló (2) (1983) i Sense títol 42 (2003). Abraham Lacalle (Almeria, 1962) incideix en la voluptuositat colorista com a eina transmissora del seu propi llenguatge. Les seves sumptuoses composicions estan carregades d'històries bèl·liques i ironies crítiques amb el nostre temps. Lacalle enten els paisatges com a camps de batalla. En aquesta mostra: Neumático (2015) i Bandera (2015). Des dels seus inicis Juan Navarro Baldeweg (Santander, 1939) revela una voluntat investigadora, les seves obres contenen clares referències a la història de l'art. Navarro Baldeweg juga amb el predomini del color i descriu la seva experiència del paisatge com sinergètica. En aquesta exposició presentem la seva obra Puente II (2013) que representa aigua en moviment. Els llenços de Sergio Sanz (Santander, 1964) reflecteixen una voluntat narrativa, ens expliquen històries amarades d’onirisme tant pel filtre lumínic que el seu autor els atorga com per la disposició dels elements.  Este (2014) i Rhys (2015) es presentaran a la mostra.