La verema dels 80.Una emigració civilitzada és una exposició de fotografies de Jordi Mestre i Vergés, amb més de quatre dècades de trajectòria professional, que té l’origen en un reportatge periodístic sobre el desplaçament dels temporers espanyols al Midi francès per fer la verema a principis dels anys 80. L’exposició està composada d’un vuitantena de fotografies en blanc i negre que mostren l’itinerari dels temporers, des de la sortida de les seves llars fins a l’arribada a les vinyes i també els treballs de recol·lecció. Aquestes fotografies, en gran part inèdites, han adquirit en aquests trenta anys un valor documental extraordinari i donen testimoni d’un fenomen que, malgrat que s’ha reduït notablement, encara es produeix.
Durant les dècades dels seixanta, dels setanta o dels vuitanta del segle passat, centenars de milers de persones, entre les quals famílies senceres i pobles en massa, creuaven la frontera per anar a «fer la verema» al Midi francès. La majoria provenien del Llevant peninsular. Però la gent de l’Empordà portava anys fent-ho: ben bé des d’aquells anys vint no tan feliços per a tothom.
Eren temporers, molts dels quals venien de treballar a l’estiu a la costa i que, després del raïm, anaven a «fer l’oliva» a Jaén o «l’espàrrec» a Logronyo. En tot cas, anar a veremar a França representava un alleujament econòmic important per a famílies que estaven molts de mesos a l’any sense feina.
Tot i que només eren unes setmanes, allò representava una entrada de divises important per a l’Estat. I l’Administració va adonar-se’n. A la desorganització i precarietat de les campanyes de les dècades dels seixanta i setanta, hi va respondre amb alguns mitjans que es van notar en la dels vuitanta, per bé que escassos: trens organitzats, menors retards i millor neteja i, sobretot, més facilitats pel que feia a obtenir la documentació necessària. Això sí, per a la tornada calia espavilar-se.
Ni el govern ni els sindicats van aconseguir, però, condicions de vida dignes per a aquelles persones que treballaven més de deu hores diàries: la por a no ser contractades l’any següent els impedia denunciar-ho.
Anar a veremar al Sud francès, tradició ja centenària, no sembla que s’hagi d’aturar. De les 65.000 persones que, oficialment, van creuar la frontera amb els papers en regla el 1983, any del qual daten les imatges de l’exposició, s’ha passat a les 15.000 d’enguany, una xifra menor que la de les veremes de fa ben pocs anys.
Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953) té una llarga trajectòria com a fotògraf, professió que ha exercit en tots els àmbits: el fotoperiodisme, la conservació i restauració de fotografia antiga, la fotografia científica, arqueològica, publicitària i de viatges, i també a la divulgació. En quaranta anys d’exercici de la professió ha reunit un fons d’entre 300.000 i 400.000 fotos que actualment està digitalitzant, on s’inclou la seva col·laboració amb mitjans i empreses com El Periódico, Avui, Época, Cambio 16, Tiempo, el grup Bassat Ogilvy, el seu treball com a responsable de fotografia en excavacions arqueològiques a Atapuerca, l’Abric Romaní de Capellades, Orce i en expedicions també arqueològiques a la Baixa Califòrnia, el Marroc i Algèria o l’exhaustiu catàleg del romànic català que està elaborant en el present. .
La inauguració tindrà lloc el 21 d’octubre a les set del vespre a la Sala d’exposicions de la Casa de Cultura de Girona. La presentació anirà a càrrec de Jordi Mestre i Vergés, Xavier Martí i Ylla, i Lluís Freixas, director en funcions de la Casa de Cultura de Girona. La mostra es podrà visitar fins al 19 de desembre del 2015.