“Menús de Guerra” a la Casa Saladrigas

La Casa Saladrigas de Blanes allotjarà del dia 23 d’octubre i fins al 28 de novembre, l’exposició Menús de Guerra. Cuina d’Avantguarda i Supervivència. D’aquesta manera, la mostra itinerant arriba per primera vegada a terres gironines en la seva quarta singladura, després que es va inaugurar per primera vegada al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, i el seu periple la va dur després a Cambrils i Terrassa. Avui, la cuina catalana és un referent arreu del món. Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Jordi Roca, Carles Gaig, Nando Jubany..., tots plegats són noms que no només formen part de l’elit gastronòmica mundial, sinó que també han esdevingut icones populars de primer ordre. Tot això no és fruit de la casualitat, ni tampoc neix del no-res. Neix d’unes arrels, d’una tradició, d’una cultura i també d’un passat que ha tingut episodis que, no per desconeguts, deixen de tenir una importància cabdal. L’exposició proposa posar el focus en un moment singular, brillant, d’aquesta història. És el moment de la Segona República. Perquè, com en tants d’altres ordres de la societat i la cultura, la primera meitat dels anys trenta a casa nostra va significar, també per a la cuina, un instant de gran creativitat i d’una forta voluntat per oferir una mirada nova i modernitzadora. Coproduïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el Grup BBVA i el Museu d’Història de Catalunya, l’exposició forma part del programa d’exposicions itinerants que la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA porten a diverses poblacions d’arreu de Catalunya en col·laboració amb els centres culturals i expositius de les ciutats. L’objectiu del programa és fer accessible el coneixement de temes d’interès general que fomenten els valors i inciten a la reflexió a través d’expressions artístiques properes a les vivències de les persones i el territori. La Fonda Vila de Blanes i el cuiner Joan Vila i Gelpí A Blanes, l’exposició compta amb la col·laboració de l’Ajuntament que, a través de l’Àrea de Cultura i l’Arxiu Municipal, l’ha enriquit amb un apartat sobre el prestigiós cuiner blanenc Joan Vila i Gelpí, propietari de l’antiga Fonda Vila que regentava al centre del municipi, on actualment s’alça el Teatre de Blanes. Ja existia el 1893, quan la família Vila van abandonar el negoci de la naviliera que havia fundat l’any 1726. En record del seu passat mariner, a l’establiment hi havia les reproduccions de dues de les embarcacions de la flota familiar: la Maria i la Cisne. Joan Vila i Gelpí (Blanes, 1882–c. 1958) va estudiar cuina a París i a Londres, va ser cuiner al Pavelló Iberoamericà de l’Exposició de Sevilla de 1929, i a Madrid va treballar al servei del rei Alfons XIII. Amb tot, la seva passió era la docència. Li agradava fer classes de cuina i compartir amb la gent els seus coneixements i la seva passió per la gastronomia, per això va crear una acadèmia al carrer Canuda de Barcelona, que aviat es faria molt popular. L’àtic dels magatzems de Can Jorba, al Portal de l’Àngel, també va ser la seu de la seva escola, on impartia classes magistrals de cuina a mestresses de casa i escolars. A més, a Ràdio Barcelona hi tenia la seva pròpia secció de cuina. A Blanes se’l recorda per ser l’ànima de la festa estiuenca que durant molts anys va organitzar una comissió de veïns del carrer Ample. La primera edició es va fer el 1927: tots els arbres i balcons es van guarnir per a l’ocasió, es van fer diversos jocs per a la canalla, així com sardanes i balls pels adults. El 1935 va incloure com a celebració més destacada de la festa una xocolatada preparada en ple carrer, en una gran caldera amb capacitat per repartir 1.500 racions, principalment entre la canalla. A finals dels anys 30, la Generalitat de Catalunya republicana, sota presidència de Lluís Companys, va fer imprimir un opuscle de 14 folis, en edició bilingüe, en el qual es transcrivien 24 receptes: Menús de Guerra, un mostrari d’una cuina catalana senzilla, imaginativa i que, en temps de greus penalitats i restriccions, respectava el caràcter estacional dels productes. El receptari d’urgència va ser confeccionat des d’un punt de vista dietètic i gastronòmic amb l’ajut del professor Joan Vila. D’aquest fulletó se’n conserven molt pocs exemplars avui dia, i val a dir que els plats tenien com a base principal la combinació de llegums, peix, carn i arròs, plats mixtos de verdura i llegums, amb diverses modalitats i amb les sales més corrents: samfaina, picada i sofregit. Entre les 24 receptes s’inclou des d’un puré de carabassa, passant per la sopa de verdures i els ous estrellats amb arròs fins al bacallà amb mongetes blanques i les patates saltades, i destaca com a plat singular del recull les faves a la blanenca.