La FIAC 2015 decep en les propostes presentades

La Fira d’Art Contemporani de París (FIAC), fundada l'any 1974, s'ha celebrat entre el 22 i el 25 d’octubre a la capital francesa.

El Grand Palais és l’espectacular recinte principal de la fira, reunint 173 galeries vingudes de 23 països diferents. Aquest edifici, recordem, construït el 1897 per a l’exposició universal, i que ha allotjat històricament diverses edicions del saló dels artistes refusats de les exposicions organitzades per l’acadèmia francesa, que s’erigiren com un símbol de contestació contra el gust oficial imposat, dona cabuda, en aquesta present edició de la fira, a una selecció de galeries les propostes de les quals, en molts de casos, s’emmarquen en el que ja podríem considerar com l’art contemporani històric, (concepte problemàtic sens dubte) amb obres d’artistes del segle XX, on noms com Picasso, Miró, Dalí, Calder, Warhol, Koons, Judd o Fontana, es repeteixen en nombrosos estands de la fira. Però, no sols l’estancament i la manca de propostes realment contemporànies és el problema de moltes de les galeries seleccionades; les obres artístiques estereotipades, buides de contingut, i enfocades clarament i descaradament a fins comercials, són l’altre dels problemes que pateix aquesta fira.

En resposta a aquestes qüestions, la FIAC ha concebut la seva pròpia fira satèl·lit dedicada als artistes i a les galeries més joves i emergents. Officielle va ser creada l’any passat per a donar resposta a les carències detectades, en un marc no menys espectacular que el destinat com a recinte principal. El Docks (Ciutat de la moda i del disseny), emplaçament triat per Officielle, es troba en una de les parts de la ciutat amb una estètica més moderna i cosmopolita (Gare d’Austerlitz). Tot i que l’indret impressiona pel seu impacte escenogràfic, el compendi de les galeries aquí presents malauradament tampoc aconsegueix satisfer les bones intencions amb les quals va ser concebut aquest espai, presentant, en general, propostes artístiques més bé mediocres.

Malgrat el fiasco dels emplaçaments principals, la FIAC 2015 assoleix un desplegament considerable localitzant en diferents indrets del centre de la ciutat mostres d’art vinculades a la fira oficial. És el recorregut Hors dels murs (fora de les murades), el que constitueix un dels elements diferenciadors i que donen un caràcter més singular i identitari a aquesta fira.

Des del 2006 la FIAC s’associa amb el jardí de les Tulleries (depenent del Louvre) per a presentar un programa d’obres a l’exterior, en el que instal·lacions, escultures, performances u obres sonores són mostrades per artistes com Vivien Roubaud o Smiljan Radic a un públic que pot interactuar amb elles dins el context d’un marc privilegiat. El Jardí de les Plantes (Museu nacional d’història natural), acull un recorregut d’obres articulades entorn les temàtiques de la natura i del medi ambient dels artistes Gilles Barbier, Janet Laurence, o Sean Rapset entre d’altres. Les obres monumentals troben el seu espai expositiu a la Plaça Vendôme, que amb col·laboració amb la galeria Marian Goodman, mostren les obres híbrides de l’artista americà Dan Graham, conjugant arquitectura, disseny i escultura, modificant d’aquesta manera la percepció dels vianants. Destaca la proposta “Sounds by the river” d’Anne-Laure Chamboissier, basada en un recorregut d’obres sonores al costat del Sena, imaginades entorn de l’escolta del nostre medi ambient tant rural com urbà.

En definitiva, el recorregut Hors de Murs aconsegueix donar una certa nota de color al panorama grisenc de la fira, millorant en certa manera la qualitat del programa expositiu del conjunt.

(*) Ciceró dArt

A les imatges, a dalt, Grand Palais, Marc Domage. A sota, Le garçon caché dans un possin, 2010. Presentat per Solo Projects, París.