"Fibres" de Neus Colet a Canals Galeria d’Art

La trajectòria de Neus Colet s’inicia l’any 1988,  mostrant des del primer moment una clara inclinació per l’escultura, primer amb la construcció de petits artefactes de ferro o fusta, artefactes lleugers i dibuixats a l’aire i amb peces mecàniques disfuncionals, que més endavant es van anar depurant.

El seu esperit de recerca de construir, edificar i donar forma no podia trobar un terreny més abonat a la seva vocació experimental que el de les tècniques del gravat, en que ella intenta jugar des de l’aiguafort amb totes les possibilitats tècniques que el mitjà li ofereix.

La indestriable concepció escultòrica dels seus gravats l’ha dut a crear unes construccions mixtes que, per una banda, prenen el gravat en paper com a base i el ferro o el metall com a contenidor. Són portes i finestres que fan entrar en el joc de construcció el mateix marc i el plexiglàs de protecció, perquè així també es valora escultòricament un material que intervé inicialment amb una altra funció. La incorporació de la imatge del paisatge com un element més compositiu permet una narració més poètica, despullada de tota anècdota, que, malgrat la seva transparència i claredat ens parla, sense turment, d’un món de naturalesa inaccessible.

La seva obsessió com a escultora l’ha portat a donar tridimensionalitat al paper que ella mateixa elabora. Dels petits llibres on incorpora i entrellaça el concepte del tancament i la reixa amb el del text imprès ha passat a estructures més grans i pesades on el paper es converteix en contingut i protagonista d’aquest nou discurs d’entramats que acaba convertint-se en teixit i suport alhora.

Per a Colet el procés és en si mateix un camí i una fita. Així utilitza les eines i processos d’elaboració que intervenen en la fabricació d’aquests papers per a donar una altra dimensió a l’hora d’exposar aquests treballs.

“...Retrocedir a l’inici abans de fabricar la matèria amb la que treballo em resulta fascinant perquè és com si fos possible partir del no res. Sóc conscient que això no és així, que sempre es parteix d’alguna cosa i que justament aquest és el referent que li dona sentit al nostre treball com a artistes plàstics. Tocar la matèria, tocar l’aigua, anar mica en mica sobreposant capes lenta i ordenadament amb ritme precís i constant, deixant-me portar, forma part de l’obra i es reflecteix en el resultat final. En el procés de la fabricació d’aquests papers també hi ha el moment màgic, com en gravat, de treure el full de la premsa i descobrir el resultat. M’interessa molt el volum d’aquests papers: les textures, els elements incorporats, els forats, pura fibra... Per mi un full de paper, com un gravat, té tres dimensions...”

L'exposició es podrà visitar fins al 31 de gener del 2016.