La llar com a metàfora plàstica segons Eva Díez

La galeria Marisa Marimón de Lugo acull la mostra Lugar de ausencia d’Eva Díez (Vigo, 1982). L’artista concep l'art com un procés d’enteniment. Desenvolupa una recerca al voltant de l'ésser humà i la seva manera d'estar en el món. Al seu treball té vital importància el procés. Les referències a la poètica de Bachelard són freqüents, tenint en compte la simbologia de la llar com a metàfora plàstica del nostre inconscient, un estímul per a la memòria i la imaginació, i com a referència a l'ésser humà en el món.

"Amb aquest projecte pretenc recuperar la idea d'habitabilitat molt present en tot el meu treball. Com a continuació de la idea de la casa com a símbol de l'ésser humà en el seu concepte més universal, redueixo la seva estructura a la seva concepció més primitiva utilitzant com a material constructiu el mirall . Es tracta en aquest cas d'un material que "no conté" res però que reflecteix tot el que l'envolta. Per això, aquest projecte pretén ser una reflexió sobre habitar; una narració fotogràfica feta a partir d’un recorregut que busca reflectir l'univers natural a través d'un buit. Un buit que a l'igual que el mirall no conté res però està lligat a tot l'univers, lligat a la naturalesa primigènia, la que ens vincula al que som”, explica l’artista.

A la imatge, detall d’una peça d’Eva Díez