Andrea Zurek: refugis de fang en una galeria d’art deslocalitzada

New Lux Gallery, obre portes a la plaça dels Castellers al barri de les Cases Noves de Sitges, una aposta de Rafa Ibañez que trasllada el focus d’atenció a una zona descongestionada. Andrea Zurek hi presenta les seves escultures arquitectòniques de fang. Són petites construccions que ha modelat amb les seves mans aspres per a acollir pensaments que necessiten refugi; habitacles que donen cabuda a les idees de l’esser, com la consciència, que resideix en algun lloc del nostre imaginari i, col·lectivament, situem en espais sagrats, temples, santuaris on déus i humans poden habitar. Les construccions en fang d’Andrea Zurek són volums tridimensionals en forma de casa on reservar i preservar l’ànima, altres apareixen com a petits temples on es pot rendir culte i venerar els lars domèstics i els ancestres familiars. Reconeixem formes d’espiritualitat en les piràmides fetes maqueta on dorm la mòmia envoltada de tots els tresors esperant el darrer viatge damunt la barca funerària que l’ha de dur al més enllà. La materialitat del fang es complementa amb la textura de les parets d’aquestes construccions a escala: ziggurats, escultures amb recorregut intern, peces de ceràmica que poden ser habitades per la nostra imaginació recorrent amb la mirada les espirals, pujant esglaons, graó a graó. Travessem llindes fins arribar al sancta sanctorum, el lloc més sagrat i recòndit, l’altar celeste on el misteri ens és revelat. Quelcom enigmàtic es desprèn de les escultures arquitectòniques que Andrea Zurek ha modelat pis a pis i el foc ha endurit en un procés alquímic. Les textures rugoses i l’empremta de les ditades marquen la qualitat del treball humà; els diferents colors del fang suggereix la diversitat de matisos en la unitat de material d’on sorgeixen multitud de formes sota un mateix concepte de refugi, habitacle sacre o profà. Del llot més humil i pobre neix la bellíssima flor de lotus sagrat. La massa informe del fang, pols de terra vermellosa barrejada amb aigua de pluja, permet a les mans femenines de la humanitat crear plàsticament vasos i gerres, recipients i receptacles on es concep la vida, produint-se, creixent i desenvolupant-se un sistema complex de relacions. Fins i tot després de la vida aquests atuells, aquestes sitges conserven la memòria de la consciència humana que les va crear. Són dipòsits, contenidors de l’esser que va existir en un temps pretèrit deixant un testimoni i un rastre que parla sense paraules. La humanitat que traspuen aquestes peces ceràmiques remeten a la plàstica social i a la teoria de l’art de Joseph Beuys, artista alemany de qui Andrea fou alumna a l’acadèmia d’art de Düsseldorf. Cada un de nosaltres és responsable de la seva rosa, una rosa salvatge que creix en la jungla del món capitalista contemporani. Cal que ens ocupem del nostre jardí, cultivant la parcel·la que ens envolta, estimant i cuidant dels pròxims. L'intent de construir un món més habitable comença per reconèixer la consciència pròpia i per la presa de les regnes de la nostra part de responsabilitat. Andrea Zurek ens transporta del materialisme del fang a una espiritualitat plàstica i social. L’exposició ofereix una lectura crítica amb l’actualitat política europea que estem vivint; l’art més enllà de l’estètica es converteix en un posicionament ètic, en moviment i actuació.