Joseph Cornell al Kunsthistorisches Museum

Entre les sales més singulars del Kunsthistorisches Museum a Viena destaquen les que acullen les diferents Wunderkammere, gabinets de curiositats de diferents monarques i membres de la Casa d’Habsburg. Hi ha pedres precioses de formes suggestives, instruments astronòmics, autòmats, rellotges, porcellanes i joies del Manierisme més capriciós. Un munt d’objectes curiosos i sempre insòlits en el seu temps (segons la llegenda, al gabinet de Rudolf II –el mecenes d’Arcimboldo, entre altres artistes- s’hi guardava la mandíbula d’una sirena i la banya d’un unicorn…). Dins el museu, les estances de les Wunderkammere no són, de ben segur, les més visitades pels turistes. Potser per aquest motiu, és l’espai ideal per a presentar l’obra de Joseph Cornell (Nova York, 1903-1972) Gravats, fotografies, collages i més de 30 caixes-assemblatges formen l’exposició de l’obra d’aquest artista americà d’origen holandès. Joseph Cornell conegué l’obra dels artistes surrealistes europeus que, fugint de la guerra, s’instal·laren a Nova York i exposaven amb regularitat a les galeries de la ciutat. Els seus biògrafs expliquen que Joseph Cornell passava moltes hores tancat a casa cuidant un germà amb una malaltia crònica i que li agradava sortir per anar a remenar llibreries de vell i brocanters. Allí hi trobava il·lustracions, postals i objectes que després feia servir per a les seves caixes-vitrines. Joseph Cornell era un aficionat a l’òpera i d’altres arts escèniques, a més era col·leccionista de pel·lícules antigues. Guardava fotografies i retalls de crítiques periodístiques de l’època que enganxava en les parets de seves caixes. Fou un gran admirador de la ballarina i coreògrafa vienesa Tilly Losch a qui li dedicà una caixa on hi feia enlairar una nina en un globus aerostàtic. També admirava a Juan Gris a qui dedicà més d’una dotzena d’obres, una de les quals es presenta a l’exposició: un ocell dissecat de colors que contrasta amb el blanc i negre -colors propis de la pintura cubista- de retalls de diaris, mapes i llibres. Entre totes les peces de l’exposició destaca la peça dedicada a Ludwig II de Baviera. Amb fotografies de color sèpia, miniatures de cignes de cristall i fragments de porcellana alemanya, Cornell recrea la vida de l’excèntric monarca en aquella espècie de castell de fades que s’ha convertit en llegenda. La biografia de Joseph Cornell ens podria fer pensar en algú que viu en un món aïllat, exclòs i repetitiu amb les seves obsessions, però la capacitat de l’artista a l’hora de barrejar elements i la presència continua d’alguns d’aquests com les constel·lacions d’estrelles, les ales de papallones o els mapes imaginats amb cartografies de la lluna, simbolitzen la seva fantasia extraordinària, fruit de la llibertat d’esperit pròpia del surrealisme, que l’artista tant admirava. Tot un encert per part dels comissaris d’aquesta exposició, presentar algunes de les caixes de l’artista entre els centenars d’objectes que formen els gabinets de curiositats del museu. A la imatge, Joseph Cornell
Untitled Object (Mona Lisa)
c. 1940-42
height 3.5 cm, diameter 7.6 cm
The Collection of Marguerite and Robert Hoffman
Photo Brad Flowers
© The Joseph and Robert Cornell Memorial Foundation / Bildrecht, Wien, 2015.