Focus d'intercanvi al celler Bell-lloc

El 9 d’octubre, el celler Bell-lloc, a Palamós, obra de l’estudi RCR Arquitectes, va ser escenari d’un acte organitzat a terços per l’Arts Santa Mònica, que veia així explicitada la seva voluntat de descentralitzar arreu del territori català les seves activitats, i les fundacions Bunka, lligada a l’estudi RCR, i Focus Engelhorn, que té com a objectiu la fusió de les arts, l’arquitectura i el paisatge. L’acte en qüestió va prendre la forma d’una jornada de debat en dues sessions: una primera de restringida a una vintena dels arquitectes principals del país, i una segona, oberta, del capvespre a la nit, on diversos agents del món de l’art, el periodisme i la política van trobar-se i debatre informalment amb els assistents a la primera sessió.

La primera sessió, a cavall entre l’auditori i el porxo del celler, va consistir en tres debats sobre la ciutat i el paisatge, l’estat de la professió i la situació de l’arquitectura catalana en el marc internacional. El format de l’acte va permetre a cada un dels assistents intervenir tants cops com va ser necessari per arribar a resultats d’una certa profunditat i consistència, que van ser enregistrats per produir una publicació posterior.

El tema central del debat sobre ciutat i paisatge va ser el retorn als valors de la natura que les noves intervencions arquitectòniques estan proposant a totes les escales: recuperar el valor de la foscor, de l’ombra, de la calor i el fred. Trencar la bombolla en què la tecnologia havia empresonat el cos humà tan sols fa unes poques dècades, i si aquesta nova sensibilitat representa o no un trencament amb els postulats del moviment modern. El debat sobre la professió va versar sobre el paper, i el prestigi, de l’arquitecte a la nostra societat, sobre les seves competències i el seu paper dins d’un sector de la construcció cada cop més diversificat i complex. La presència del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís, Comerón, va permetre comentar l’estat actual del marc legal on ens movem els arquitectes. El debat sobre l’arquitectura catalana va versar sobre la relació entre la història, la seva explicació i la projecció del corpus cultural català a l’exterior, a més de la formació de nous arquitectes. Els diversos debats van posar sobre la taula les similituds i diferències entre les diverses maneres de treballar i entendre l’arquitectura dels arquitectes presents a la sessió. Una sèrie de convidats pertanyents a altres professions i altres mons, com ara el director d’Arts Santa Mònica, Jaume Reus; Manuel Guerrero; els membres de la banda Cabo San Roque (un d’ells, arquitecte; l’altra, enginyera), o el periodista Llàtzer Moix van servir de contrapunt a les opinions expressades: una mirada externa que permetia als presents veure’s des de fora.

La segona sessió va culminar amb un concert de Cabo San Roque, que va tancar la jornada: un discurs sense paraules que complementava la sèrie de debats celebrats al llarg del dia i que permetia als músics expressar novament les seves opinions no ja parlant, sinó a través de la seva música. Música tocada a l’auditori del celler (un auditori d’acer amb una acústica excel·lent, cosa gens fàcil d’aconseguir): no hi ha millor manera de concebre la síntesi d’art, arquitectura i paisatge, que és el que es volia significar amb la jornada.

(*) Coordinador de la jornada 

Foto Daniel Molina.