Federico Garcia Lorca a Tarragona

L’ajuntament de Tarragona i el departament de filologies romàniques de la Universitat Rovira i Virgili organitzen Lorca TGN 80, la commemoració del 80 aniversari de la visita del poeta a la ciutat de Tarragona (1935-2015). La celebració s’emmarca en la Tardor Literària organitzada per la Casa de les Lletres amb una amplia programació d’exposicions, representacions teatrals i un congrés dedicat a l’obra i la repercussió del poeta granadí que fou assassinat el 18 d’agost de 1936. Josep Maria Rosselló ha estat l’instigador d’aquest desvetllament històric entorn de la visita de Lorca a Tarragona durant les festes de santa Tecla el setembre de 1935, fets que ha documentat i ampliat en una nova edició del llibre Lorca, la incògnita visita. Work in progress, publicat fa cinc anys i que va tenir ocasió de presentar a la biblioteca Santiago Rusiñol, al cafè Roy i a la pizzeria del Cap de la Vila de Sitges en una jornada compartida amb recentment traspassat Jordi Rovira, arqueòleg tarragoní qui va fer sortir a la llum aquest episodi desconegut de la història de la ciutat, recuperant de les hemeroteques l’entrevista feta per Lluís de Salvador, director del Diari de Tarragona, el 1935. Rosselló és un enamorat de la poesia Garcia Lorca, ja el 1971 va realitzar una exposició a l’Ateneu Barcelonès dedicada al poeta i el 1981 va gravar un disc amb arranjaments i acompanyament al piano de Charles Miles, organista del santuari del Vinyet. En la geografia lorquiana Sitges és un dels llocs especials, perquè Lorca estigué vinculat amb el grup de L’Amic de les Arts, i la revista del mateix nom on publicà dibuixos i textos. La fotografia a la plaça de l’estació de Sitges al costat de Salvador Dalí, Montanyà, Font, Gasch, Foix, Carbonell i Cassanyes és una de les icones de la història de la cultura moderna datada l’estiu de l’any 1927. L’octubre de 1976 diversos intel·lectuals encapçalats per Francisco Sitjà varen organitzar un homenatge a Garcia Lorca en el teatre del Casino Prado Suburense. En el mateix escenari on, l’any 1947, Artur Carbonell havia dirigit Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores. D’aquell homenatge l’arxiu històric en conserva diverses obres originals degudes a Bruno, Ràfols Casamada, Maria Girona, Grau-Garriga, Roca Sastre i Guinovart, penjades a la paret del despatx de l’arxiver Xavier Miret. L’homenatge tingué una part de polèmica amb llançament d’octavetes que denunciaven el caràcter elitista de la convocatòria en què participaren les patums teatrals d’aleshores: Josep Maria Castellet, Adolfo Marsillach, Albert Closas, Guillermina Mota, Núria Espert... ABC publicava el 28 d’octubre: “después del demagógico y lamentable homenaje que en Sitges se tributó a Federico Garcia Lorca...”, la celebració de l’acte havia estat anunciada anteriorment i el lloc programat era el Recó de la Calma, però finalment es va celebrar al Teatre Prado on a més de les octavetes signades pel PSC (congrés), USO i Assemblea Democràtica, llançades des del primer pis va aparèixer una bandera republicana. El context històric era molt diferent de l’actual, Espanya sortia d’una dictadura de 40 anys i Federico Garcia Lorca s’erigia com a símbol i mite de la llibertat d’expressió. Actualment el nomenclàtor sitgetà recorda el poeta granadí amb un carrer sinuós al sector dels Molins, proper al monument dedicat a Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya que, com el poeta, fou afusellat pels militars franquistes la matinada del 15 d’octubre de 1940. A la imatge, detall del cartell obra de l'artista Josep Maria Rosselló.