"Millares. Memòria d'una excavació urbana" a la galeria Guillermo d'Osma

La galeria Guillermo d'Osma inaugura el 26 de novembre a les 19 h. Millares. Memòria d'una excavació urbana una exposició on es mostraran 12 arpilleres de l'artista canari Manolo Millares (Las Palmas de Gran Canària 1926- Madrid 1972), un dels noms més significatius i personals de l'avantguarda espanyola. Els seus arpilleres constitueixen un dels grans fites artístics de la segona meitat del segle XX. L'exposició romandrà oberta fins al 15 de gener del 2015, Amb motiu de l'exposició, a més, es reeditarà l'únic llibre que va escriure Millars Memòria d'una Excavació Urbana, que va publicar el 1971 l'editorial Gustavo Gili en una tirada molt curta i absolutament introbable. Alfonso de la Torre, autor del catàleg raonat de l'artista, serà la persona que s'ocupi de comissariar aquesta reedició, que estarà il·lustrada amb les dotze arpilleres que componen la mostra. La figura de Manolo Millars destaca tant per la seva producció artística, com per les seves dots d'organitzador i impulsor de noves propostes estètiques a través d'associacions que va promoure des de Las Palmas de Gran Canària com LADAC (Els Arquers de l'Art Contemporani) a principis dels anys 50 i, sobretot, el grup El Paso a Madrid, del qual va ser fundador en 1957 al costat d'Antonio Saura, Rafael Canogar, Manuel Viola i Pablo Serrano ens altres. Precisament és durant l'any 1957 quan l'arpillera pren un lloc preponderant en la seva producció artística. A la Biennal de São Paulo d'aquest any presenta 10 obres que per primera vegada titula amb nom Arpilleras, confirmant d'aquesta manera la rellevància que confereix Millars al suport escollit per les seves pintures. La arpillera és un tipus de tela basta de trama gruixuda -realitzada de cànem o yute-, molt allunyada del suau cotó o lli que generalment els artistes han fet servir com a base per a realitzar els seus quadres. L'elecció de Millars es deu precisament a la seva basta textura, que confereix a l'obra una qualitat tàctil de gran personalitat. Milers es procura les arpilleres directament de sacs, que cus i tensa en bastidors, i sobre els quals s'aplica cua per donar volum i consistència. Sobre elles pega objectes, pinta parcialment amb colors generalment blancs i negres i, ocasionalment, retocs en vermell i ocre. D'aquesta manera l'obra es converteix en alguna cosa objectual, més escultòric que el quadre a l'ús. La textura de la tela, els costures que recorren l'obra, la manera violenta d'aplicar la pintura, amb esquitxades i chorreones, els forats que deixen veure la paret sobre la qual es penja l'obra, i les zones voluminoses, són agents actius que transmeten tota la força i la poesia de l'artista. En les arpilleres regna aquest espai de meditació i poesia que acompanya tota la creació de Millars. La manera en que compon els diferents elements expressius deixa veure que no hi ha res a l'atzar, sinó que tot és producte d'una profunda reflexió que vol transmetre a l'espectador i que té a veure amb la impressió que van fer els enterraments guanches, els antics habitants de l'illa de Tenerife.