Ángel Mateo Charris a la galeria Trama

L'obra de Charris ha estat vinculada des de sempre a la idea del viatge. Ja sigui en els seus cicles sobre territoris llunyans -Àfrica, Lapònia i el blanc, l'Amèrica de Hopper o Bèlgica de Spilliaert- com en les visions de la seva quotidianitat (a les que va transmutar en una imaginària República de Cartagena), la seva mirada és la del viatger que avança per la història i pel present amb l'ànim disposat a la sorpresa i la sorpresa, unint punts de vegades impossibles, samplejant imatges i conceptes fins entonar una cançó estranya i al mateix temps familiar. A través d'una figuració de línia clara, hereva de multitud de referències pictòriques, el pintor li dóna forma a imatges concebudes com un collage de fonts i continguts de vegades contraposats, en els quals el narratiu apareix de vegades de forma subtil i altres de manera molt més explícita.

La seva nova sèrie, Els mars del Tiki, l'ha portat ara a les illes i platges assolellades del Pacífic -Hawai, la Polinèsia francesa, Nova Zelanda- però també a aquesta altra imatge després del mirall del paradís que va ser la cultura tiki, que des Amèrica es va estendre després de la segona guerra mundial per tot Occident, escampant en forma de bars tropicals i motels de remota inspiració illenca, que, barrejat amb el moviment modern (i oposant altres) va servir un còctel de primitivisme, kitsch, optimisme i eròtica, a un món devastat pel costat fosc.