"Miserachs. Barcelona" al Macba

Després de quatre anys de la cessió del fons del fotògraf Xavier Miserachs al Macba, és possible visitar una primera mostra monogràfica del seu treball. Més ben dit, se n’ofereix al públic una interpretació instal·lació extremadament curta i poc articulada, que anticipa l’exposició de fotografies i documents del mateix fons que es pot veure fins al 27 de març del 2015 al Macba de Barcelona. Miserachs pertany a tota la generació de documentalistes que van emergir durant el primer franquisme, de manera particular a la ciutat de Barcelona. Precisament aquesta era el context i l’objecte fotogràfic per igual de bona part del corpus visual d’aquest gènere, a mig camí entre comunicació i art. Colom, Maspons o Pomés són autors coetanis que cap al 1960 retrataven la mateixa ciutat i que, a més, en la majoria dels casos trobaven en l’espai del llibre un canal on articular les imatges, oferir una narrativa visual sobre la urbanitat, i alhora consolidar-se com a autors creatius. Així, el setembre del 1964, Miserachs publicava la que és considerada la seva obra més rellevant: el fotollibre Barcelona, blanc i negre.  El fotollibre, com a plataforma narrativa i de difusió, té uns referents canònics als quals els documentalistes catalans també es van referir: Robert Frank i William Klein o, el que és el mateix, una inversió de la fotografia fins aleshores coneguda com a humanista a través dels seus llibres Americans i Life is Good & Good for you in NY. Amb aquests ingredients, i llegint el fulletó de la mostra, un accedeix a Miserachs. Barcelona amb unes expectatives que xoquen frontalment amb la realitat. L’espai és organitzat mitjançant grans plafons d’impacte visual i emocional. Un sentit escenogràfic que augmenta amb el pas de les sales, dels plafons als retallables i d’aquests a una instal·lació panoràmica audiovisual, on fragments descontextualitzats de les fotografies es combinen amb ambient sonor de fons. El fulletó justifica, en part, que s’ha pres com a model la museografia de la cèlebre mostra The Family of Man de 1955 al MOMA i que tant va sorprendre la generació de Miserachs. I és en aquest punt on es genera una incongruència conceptual important. The Family of Man va ser una fastuosa exhibició dissenyada per Edward Steichen. En efecte, la disposició de les fotografies resultava innovadora visualment, ja que la seva enorme escala arquitectural recuperava la tradició de les avantguardes russa i alemanya tot entenent la fotografia com un mass media. Era una negació frontal a la dimensió artística del mitjà i a la singularitat del fotògraf i la seva expressió personal. Així, s’entenia que el museu, com a orquestrador de significats, podia retallar, ampliar, combinar les imatges. Tanmateix, el mateix Robert Frank renegava d’aquest model i Miserachs, si emprava el fotollibre, era, en part, per afirmar el culte de la imatge impresa i reconèixer la seva individualitat creativa. No pas per casualitat la majoria es recolzaven en escriptors: Colom, en Camilo José Cela o el mateix Miserachs, en Josep Maria Espinàs. Amb tot, de fotollibre a la mostra només n’hi ha un i està tancat dins d’una vitrina, i es redueix l’experiència narrativa de les imatges a una darrera pantalla que projecta en loop les pàgines del Barcelona, en blanc i negre. A la imatge, Xavier Miserachs. Barcelona, 1962. Negatiu, b/n, 35 mm. Col·lecció Macba. Centre d’Estudis i Documentació. Fons Xavier Miserachs © Hereves de Xavier Miserachs.