"Una petita multitud de POETESfERITS que, del primer al darrer, juguen a no dir «tu no jugues». Constructors de garbells de lletres per sacsejar a l’atzar, abans de passar-les pel sedàs fi, aquell des d’on s’escampen els polsims de paraules fendides en l’aire. Encara n’hi ha que han d’arribar per barrejar-s’hi sense carnet, promiscus i temeraris.
Les pintures i collages de Jordi Pagès han provocat febroses lec- tures, quadres amb so, intervals llibrescos, seguicis de veus, parets atentes, taques i silencis des d’on escoltar en cru els POETESfERITS.
Com en les coves, les làpides o els manifestos, l’escriptura i la pintura es fonen. I en els murs d’infinitat de carrers, les obsessives reinvencions d’alfabets pintats amb esprai semblen perseguir aquella altra certesa poètica, la que només s’aprèn a la intempèrie.", escriu Pruden Panadès