L'IVAM presenta col·lectius valencians sota el franquisme

L’expressió franquisme sociològic sona a present etern, però el moment actual potser requerisca tant de les paraules com del seu transsumpte creatiu. I és que sota el focus valencià –ni perifèric, ni adotzenat– l’exposició que es mostra a l’IVAM fins al 6 de gener del 2016 resumeix com hem arribat fins a ací i en quines imatges, projectes o destinacions universals solquem l’estígia, per a ofegar la transició dels supervivents. Es tracta de l’art tenyit de pop seixanter, enfront dels XXV anys de pau paulina, victòria hermenegilda o celebració teodular, perquè aqueixos eren els noms del caudillo juntament amb el més conegut i popular de Paquito. Entre el 1964 i el 1976, Franco Bahamonde ens va llegar, a contrapèl, associacions artístiques, els protagonistes de les quals van liderar una avantguarda de resposta instrumental al règim. Desemmascarant estereotips, citant manipulacions, apropiant-se del còmic, reutilitzant els codis dels mass media, o incidint en l’abstracció geomètrica, els dotze anys de creacions sota el franquisme permeten a l’espectador considerar la seua pròpia condició històrica, i també travessar la poètica d’aquells col·lectius artístics que van interpretar l’escanyat món d’aquells anys. Més de 200 obres, múltiples en disciplines, suports i formats, caracteritzen una valenciana època configuradora del primer impuls estatal de canvi estètic. La trobada és amb Estampa Popular, E. Crónica, E. Realitat, i els grups Antes del Arte, Ara i Bulto, entre altres noms de la renovació intel·lectual. Un formiguer que borbolleja l’efervescència que el passat recent no va poder aplacar. A la imatge,  Aquelarre. Una nit al museu, 1971 d'Equipo Crónica.