L'Andorra Land Art vol convertir-se en referent europeu

El país dels Pirineus es va convertir, del 10 de setembre al 18 d’octubre, en l’escenari de la I Biennal de l’Andorra Land Art. Després de prorrogar-se una setmana, Pere Moles, el comissari de l’ALA, va valorar la trobada amb aquestes paraules: “L’organització fa un balanç molt positiu de la primera edició. L’elevat nombre de persones que han passat pel Punt d’Informació per interessar-se per la biennal (amb una mitjana de 150 persones per dia), les 200 persones que van assistir a l’acte inaugural celebrat al Comú d’Escaldes-Engordany, el ressò mediàtic aconseguit i, sobretot, la gran resposta de les escoles a la proposta de la Zona Ras, on un miler d’alumnes de totes les edats han pogut fer les seves pròpies activitats guiades de land art, són els principals motius d’aquesta satisfacció.” La biennal s’ha escampat arreu de les set parròquies que formen el país amb les instal·lacions i intervencions en l’espai natural i públic d’una trentena d’artistes. Per Moles, “els objectius s’han complert amb escreix, tenint en compte que era un esdeveniment que se celebrava per primer cop i, per tant, no hi havia antecedents. Ara –continua– la majoria dels andorrans han sentit a parlar del land art i han pogut anar a veure les propostes artístiques escampades arreu del país. Ens consta que també hi ha hagut visitants estrangers que han vingut expressament atrets per aquesta oferta cultural”. Pel que fa a la xifra de visitant la cosa es complica, ja que el fet que les visites a les instal·lacions siguin lliures i gratuïtes fa impossible disposar d’un recompte exacte d’assistents a la biennal. Des de l’organització recorden que amb les obres d’art situades en llocs oberts –s’han intervingut una cinquantena d’ubicacions– de totes les parròquies, en espais naturals i urbans, aquesta xifra concreta no es pot donar. “Si es tractava d’engegar una biennal que en les pròximes convocatòries pugui esdevenir un referent del land art a tot Europa –argumenta el comissari–, amb la primera edició s’han posat unes bases molt sòlides, tant pel que fa a la ciutadania andorrana com pel que fa a la incidència del món artístic: d’una banda, la representació d’artistes nacionals ha estat potent i reveladora de gran talent, i, de l’altra, la participació de diversos artistes consolidats d’altres països ens permet escampar fàcilment l’èxit de la primera edició més enllà de les nostres fronteres, fins i tot en països on el land art té una tradició i un arrelament més profund”. Ho descobrirem en la pròxima convocatòria: ALA 2017. Foto Susanna Ferran.