Troballa de restes de la Gerunda romana a la pujada de Sant Feliu

Girona ens recorda constantment que és una ciutat mil·lenària. La vella Gerunda continua oferint sorpreses sobre la seva estructura, sobre la seva forma i sobre el seu contingut. Aquesta  setmana, i arran de les obres de sanejament practicades a la pujada de Sant Feliu, s’han posat al descobert diversos elements que formaven part de la ciutat romana. Segons les arqueòlogues que treballen en l’excavació i la documentació de les restes, Maribel Fuertes i Dolors Codina, les restes es poden datar entre el 50 aC i el 150 dC. Aquesta és, sempre segons les expertes, una constatació important, ja que aquests anys corresponen a l’etapa de formació de la ciutat com a entitat urbana: és en aquest període que Gerunda rep la consideració i la denominació de civitas, amb tot allò que aquest concepte comporta, tant pel que fa a l’estructura urbana, com, i sobre tot, pel que suposa en termes socials i polítics. També segons les arqueòlogues, la troballa permet parlar d’una topografia desconeguda fins al moment, ja que fins ara es pensava que la ciutat s’acabava, des del punt de vista urbanístic, al nivell de la banda oest de l’actual pujada de Sant Feliu, en l’indret en el qual hi hauria hagut el pendent rocós que marcava el terme de l’estructura urbana fundada pels romans al s. I aC. Amb la descoberta d’aquestes restes fora muralla es fa força evident l’existència d’un nivell de circulació fins ara desconegut, que probablement arribava fins a la riba de l’Onyar. Aquesta troballa canvia la percepció del perímetre i de la forma de la ciutat romana, i obra una nova perspectiva en la interpretació de la realitat urbanística de la Girona d’època fundacional. A l’indret s’hi ha localitzat unes sitges de magatzematge de gra, que un cop perdut el seu ús inicial, varen ser convertides en abocadors. Fins al moment, se n’han localitzat vuit i hi ha moltes possibilitats de que n’apareguin encara un parell o tres mes; sembla ser que som davant d’una mena de “camp de sitges” establert fora muralla, en un àmbit de pas o nivell de circulació. A partir d’ara ja s’està practicant una excavació en superfície, que permetrà obtenir més dades i per a oferir una visió més àmplia de les estratigrafies i dels continguts de les sitges. Pel que fa als materials que es localitzen a l’interior de les sitges, es tracta bàsicament de fragments de mides diverses de ceràmica sigil·lada, possiblement vaixella de taula. Malgrat la seva humilitat material, són restes que aportaran una informació valuosa sobre aspectes relacionats amb la vida quotidiana, amb la dinàmica de la societat, i també, és clar, amb l’estructura urbana i el perímetre que dibuixava la Parva Gerunda, la Girona d’època imperial.