Isabel García-Munté modela l’enigma de l’ésser

Isabel García-Munté ha inaugurat i exposa la instal·lació Bosc d’ànimes, acompanyant-la d’escultures, assemblatges, collages, pintures i tires còmiques en l’àmbit de la galeria d’art Àgora 3 a Sitges. Amb motiu de la mostra dels treballs recents de l’artista barcelonina s’ha editat un catàleg amb textos de Pedro Moreno–Meyernhoff, pintor hiperrealista, genealogista i acadèmic corresponent de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogia; Claire Rannou, passeur d’art, creadora de la plataforma Contemporary Art Space & Invasions Creatives; i Paola Chàvez, instructora de Pilates.

Bosc d’ànimes és una instal·lació plàstica composta pel conjunt de màscares realitzades a partir dels motlles de les cares de familiars i amics d’Isabel García-Munté qui ha completat la resta del crani, la clepsa, amb motius i materials específics i diferents per a cada un dels retratats. Els rostres mantenen els ulls tancats, interioritzant el seu ésser, repensant la seva entitat pròpia en una meditació profunda que fa aflorar els seus desitjos i les seves predileccions. A cada una de les testes Isabel García-Munté ha col·locat un cervell imaginari fet de materials que evoquen la personalitat o la característica definitòria: un floc de buata que assimilem als núvols on té posats els pensaments la màscara adolescent.

Cada un dels casquets reprodueix un món particular d’afició o dèria; els cotxes i les carreres, la gastronomia, la natura, les excursions, el còmic manga, les flors, la discoteque, l’entomologia (l’estudi dels insectes), les cotitzacions de la borsa... per a cada una d’aquestes obsessions Isabel ha trobat un material particular i d’entre tots ells el paper japonès amb dibuixos a tinta és on es troba més a gust. En la intervenció dels espais a la galeria d’art sitgetana Agora 3, Isabel García-Munté ha aconseguit transformar i donar-li un aire nou i contemporani; el seu Bosc d’ànimes s’acompanya d’elements volumètrics com el globus de paper japonès on el blanc i negre reprèn la concepció de ying/yang dels orientals buscant l’equilibri en el contrast.

Quant als quadres d’Isabel García-Munté ja coneixíem l’aspecte creatiu que conjuga dibuix i aquarel·la damunt paper i la seva recerca de formes corporals, centrada abans en els peus i després en les calaveres, ara es plasma amb major fluïdesa arribant a una narrativa que s’expressa en tires de còmic, on l’autora bolca històries contemporànies dures i cruels a manera d’exorcisme terapèutic. No és gens fàcil entrar en el món propi de l’ésser enigmàtic que és l’artista. Exposar aquest Bosc d’ànimes, demostra la gran valentia d’una persona que a través de les creacions s’enfronta a les pors i escolta el seu fur intern, pors personals però també pors col·lectives que amenacen l’existència com a comunitat i davant les quals l’art és un baluard de resistència. Avui més que mai l’art i la cultura són refugis i bastions de les humanitats en risc.
En el catàleg que acompanya l’exposició apareixen altres textos evocadors d’aquest univers filosòfic: els passatges del gat de Cheshire i el de l’eruga d’Alícia en el país de les meravelles. Altres cites remeten a l’aprenentatge dels mètodes i tècniques de meditació transcendental com a via de coneixement del jo profund. Aquestes frases del catàleg ens acosten a l’enigma que planteja l’obra d’Isabel García-Munté: Quina és la nostra veritable essència? Ens reconeixem a través dels altres? Són aquests “otros” els qui creen el Bosc d’ànimes on hem nascut? Una constel·lació intel·lectual a Àgora 3, entreu al bosc per retrobar-hi els esperits.