Singular Gosé al MNAC

Abordar la figura de Xavier Gosé és transportar-se al singular univers parisenc de principis de segle i als personatges d’original i sofisticada personalitat que l’habitaven. En aquest món d’artifici i fantasia reproduït pel dibuixant perviu l’essència simbolista, el suggerent exotisme oriental i un amè i colorista expressionisme. De fet, un pòsit d’estètiques sorgides d’aquests moviments i tendències d’entre segles que l’il·lustrador i dissenyador processà amb un enginy fora del corrent. Iniciat a la Llotja i assidu d’Els Quatre Gats, Gosé posà les mires en el magnètic París, on encaixà amb èxit la seva producció artística i es projectà en l’àmbit internacional. Exposà més aviat poc: a Barcelona, a la Sala Parés i a les Galeries Dalmau, i, a París, a la Société Nationale. Fet el salt a l’aleshores capital del món, la pintura de caràcter social va deixar pas a les escenes de cafès, balls i selecta vida mundana. L’esperit burgès estimularia la creativitat de Gosé i d’aquí en sorgiria un segell propi que li obriria les portes de destacades revistes i cases de moda. El dibuix resultant és esquemàtic, aparentment despreocupat, gràcil i amb oportunes dosis d’ironia. De l’obra de Gosé se’n destil·la, però, la crònica realista –narrada en clau molt particular– d’una societat extravagant que va esdevenir mítica i d’una dona esnob i emancipada que es convertiria en focus d’atracció. Muses de volubles encants que en la mateixa època enamoraven també el magnífic Anglada-Camarasa, entre d’altres. Gosé exercí certa influència sobre el primer Noucentisme i fou premonitori del preuat estil Art Decó. Francesc Labarta, Ismael Smith i Laura Albéniz recollirien trets de la seva obra en la pròpia. El contacte aniria perdent consistència i la distància de Catalunya i de l’art que s’hi feia es faria inevitable. De fet, es diu que a París portava una vida independent del nucli artístic català i fins i tot de la societat que retratava. Eugeni d’Ors, no sabem ben bé si amb molt fonament, equiparava el dibuixant a l’escriptor i crític Charles Baudelaire per la seva frustrada voluntat de copsar “la bellesa moderna”, tot i reconèixer-li, això sí, l’agudesa, l’elegància i el que l’art contemporani li podia deure. Amb motiu del centenari de la mort del dibuixant, el MNAC i el Museu Jaume Morera presenten una nova i generosa antològica de l’artista. La col·laboració de les dues institucions –el Museu Jaume Morera ja fou actiu partícip en les exposicions de Madrid i Lleida del 1999– ha fet possible una mostra integral en la qual s’ofereix el Gosé més genuí i plural. Obra gràfica coneguda i inèdita, dibuixos originals, pintures i documents per contextualitzar la seva vida, personalitat i trajectòria hi conflueixen per donar el just valor a una figura artística de carrera fulgurant i mort prematura que ha estat sovint condicionada per la seva pertinença al menystingut món de les arts gràfiques. L’exposició es podrà visitar al MNAC del 27 de novembre al 20 de març del 2016. A la imatge, Gosé. Les dues germanes. c. 1910. Museu Nacional d’Art de Catalunya.