Fins al 16 de gener del 2016, la galeria Senda presenta una nova exposició de Jordi Bernadó (Lleida, 1966) en la qual l'artista sofistica la seva mirada crítica i ens mostra un gir sobre la seva pròpia obra.
A la mostra Jordi Bernado, CiudadesMuseosMujeresMedusases presenten les seves últimes fotografies-murals paral·lelament a la mostra HenriCartier-Bresson i gli altri comissariada per GiovannaCalvenzi al PalazzodellaRagione de Milano.
Per a Bernadó aquesta exposició neix de la premissa: "Veure és inventar". La fotografia que esdevé de la tradició documental ofereix una representació certa i constatable, però en el moment en què Bernadó escull allò que vol retratar i com ho vol captar, la fotografia es converteix en una reinvenció més enllà de la pura representació.
S'exposen imatges que generen ambivalència en la interpretació de les obres. Bernadó ens enfronta habitualment a paisatges urbans i en aquesta ocasió se cenyeix a arquitectures icòniques: Museu del Prado (Madrid), Pavelló Mies Van derRohe (Barcelona), Fundació Cartier (París), Panteó d'Agripa (Roma). Bernadó s'apropa a la realitat amb aparent neutralitat, amb un enquadrament central i una aproximació canònica de la representació, però amaga la seva personalíssima visió de la realitat.
El reflex d'obres d'art en la fotografia crea un diàleg de metallenguatge que convida a un procés semiòtic d'exploració dels rastres de la creació. A la mostra hi trobem fins i tot una fotografia del Panteó d'Agripa de Roma presa per Bernadó, en la qual es reflecteix l'espai de la galeria amb obres de MathieuPernot de l'exposició anterior. L'artista juga amb el propi espectador, la mateixa obra i amb les peces de l'exposició precedent. Així doncs, aspectes com la memòria, el reflex, la presència / absència, la creació artística i la seva exhibició es combinen en una obra que cal desvetllar.