Els inicis de Picasso a través de la caracterització material de sis retrats de la primera època

Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona i del Museu Picasso, en el marc del projecte europeu Infraestructures de Recerca Avançada sobre el Patrimoni Cultural (CHARISMA), ha permès descobrir composicions subjacents i caracteritzar els materials de sis obres de la primera època de Pablo Picasso, datades entre el 1895 i el 1900. L’estudi ha contribuït a conèixer millor el procés de transició creativa de l’artista des dels seus primers anys a la Corunya fins a les seves primeres visites a París -on va viatjar per primera vegada el setembre del 1900-, passant per la seva relació amb els inquiets ambients culturals de la Barcelona finisecular. Les obres estudiades són sis retrats primerencs de l’artista que formen part del fons del Museu Picasso de Barcelona: Vell, Home amb boina, Carles Casagemas, Autoretrat amb perruca, Josep Cardona i Furró i Home a l’estil d’El Greco. Mes enllà del que és visible, s’ha aprofundit en les diferents estructures pictòriques tot travessant l’epidermis de les teles. Se n’han determinat els materials i revelat detalls de tècnica i composició, com en el cas de l’obra Vell, amb un Picasso encara nen que s’emmirallava en els mestres. A sota d’Home amb boina, s’hi ha descobert una altra composició, una pintura estretament lligada al seu pare l’autoria de la qual s’haurà d’estudiar. A Josep Cardona i Furró, una tela que Picasso va treballar tres vegades consecutives, hi ha quedat l’empremta del paisatge urbà de la Barcelona finisecular. Al quadre Home a l’estil d’El Greco, on aprofita un fragment d’exercici acadèmic que testimonia el seu pas per l’Escola de la Llotja, obre un camp de recerca per iniciar la cerca i classificació d’altres fragments desapareguts. A Carles Casagemas, a més de descobrir-hi una composició anterior, s’ha pogut esbrinar la causa específica de la degradació que afectava l’estabilitat de la pintura. Finalment, a Autoretrat amb perruca, l’obra central i eix del projecte, es veu com la vitalitat creadora del mestre es manifesta en un joc de superposició d’imatges que reflecteixen la plena integració en la societat catalana i són el preàmbul del procés de metamorfosi que l’acompanyarà tota la vida. Caracterització de les obres Les obres d’art en general, i les pintures en particular, es poden considerar registres arqueològics del moment en què van ser creades, ja que no només incorporen la capacitat de l’artista que les va fer, sinó que també integren el context cultural i material de la societat on van ser produïdes. L’estudi de la composició material d’una l’obra ajuda a entendre tots aquests aspectes en la mesura que permet definir els compostos emprats i la forma en què van ser organitzats. La informació obtinguda en la caracterització de les obres d’art és útil per conèixer els processos creatius seguits pels artistes, per situar les obres en una època o context geogràfic i també per establir l’estat de conservació o els processos de restauració aplicats o que seria necessari aplicar en el futur.