banner-BonArt

Exposicions

"Felipe Arranz, Eduard Talo" a la Fundació Arranz-Bravo

\
La Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet de Llobregat presenta fins al 14 de febrer del 2016, "Felipe Arranz, Eduard Talo". Eduard Arranz Bravo (Barcelona, 1941) du a l’esquena una llarga i sòlida trajectòria artística. S’introduí en el panorama artístic durant la dècada dels seixanta juntament amb altres pintors de la seva generació: Robert Llimós, Francesc Artigau, Serra de Rivera, Gerard Sala i Rafael Bartolozzi. Amb aquest darrer inicià un intens període de col·laboració artística que desembocà en una interessant obra plàstica sobre tela però també de gran format, damunt dels murs, com és el cas de la cèlebre Fàbrica Tipel de Parets del Vallès i altres edificis, sobretot durant la dècada dels setanta. S’inicià així un esperit de col·laboració que cristal·litzaria en obres conjuntes amb altres artistes, com ara Bigas Luna –casualment coincideix amb una exposició seva a Can Framis de la Fundació Vila Casas–, Jaime Camino o Ferran Adrià. Amb l’exposició Felipe Arranz, Eduard  Talo recupera l’esperit de col·laboració artística entès com un diàleg entre dos creadors, com un procés d’enriquiment i un estímul per a la seva obra. Aquesta vegada, però, l’experiència es desenvolupa amb un artista emergent, Felipe Talo (Barcelona, 1979), amb qui treballa en l’exposició des del mes d’abril passat. Resident a Berlín, Talo ha iniciat un diàleg artístic amb Arranz Bravo d’inici clar i final incert, que, a poc a poc, ha anat definint-se buscant l’equilibri entre els dos membres del tàndem. Han treballat conjuntament des de la distància a través del correu postal i conjuntament a l’estudi de Vallvidrera d’Arranz Bravo. L’origen del contingut de l’exposició és un conjunt de caixes –ells les anomenen caixes psíquiques– repletes d’objectes, escrits, documents, pel·lícules i altres elements que Talo ha anat acumulant al seu estudi de Berlín al llarg dels darrers quatre anys. Objectes carregats d’un caràcter biogràfic, reflex d’una vida i una manera d’entendre el món, que posa a disposició d’Arranz Bravo perquè els manipuli lliurement. Tot el procés ha estat documentat i el resultat es pot veure a les sales de la Fundació Arranz Bravo a partir del mes de desembre. Paral·lelament, tots dos artistes han realitzat a l’estudi d’Arranz Bravo dues obres conjuntes de grans dimensions concebudes a manera d’un cadàver exquisit, a més de cinc obres sobre paper també de grans dimensions sobre les quals han anat intervenint superposant les mans del tàndem artístic creant un únic conjunt. Amb aquesta mostra es posa especial atenció al procés de l’obra, alhora que es difumina el sentit d’autoria, com bé reflecteix el títol de l’exposició. En paraules de Talo, tal com creien els indígenes americans, “els organs vitals posseeixen una qualitat espiritual o simbòlica, que en el moment d’ingerir-los et transforma. Per tant, l’exposició final serà el resultat d’aquest procés de canibalisme espiritual”. Tot el procés de realització de les obres, incloent-hi la correspondència enviada entre els dos artistes i també el resultat final de les seves creacions, quedarà recollit en un catàleg acompanyat d’una glossa de la crítica d’art Sònia Fernández Pan. A la imatge, Eduard Arranz Bravo i Felipe Talo, durant una sessió de treball conjunta a l’estudi d’AB, a Vallvidrera.
300x30040_MNACTEC_Banner-180x180

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90