Festival DrapArt 2015: de la brossa al museu

S’estima que, a grans trets, cadascú de nosaltres genera prop d’1,5 kg de brossa al dia. Vivim entre deixalles i aquestes esdevenen, com qualsevol altre material, matèria primera per a l’artista. El Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya DrapArt va néixer, fa dues dècades, amb la premissa d’apostar precisament per l’art que ofereix una segona vida als objectes. L’edició d’enguany, que com ja és habitual se celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), reuneix un centenar de peces d’art reciclat. Els organitzadors confirmen que van rebre 162 projectes durant el període de convocatòria pública. “Es tracta de peces –explica Tanja Grass, directora de DrapArt– que han estat realitzades amb materials reciclats o que tenen, en el cas del vídeo i la fotografia, alguna relació conceptual amb les deixalles”. La temàtica de la trobada és, com cada any, oberta. Grass reconeix que, tot i així, acaba sempre sortint un tema. “L’any passat, per exemple, va ser el plàstic; hi havia, moltes obres realitzades amb taps d’ampolles i altres residus d’aquest material. Les deixalles que més es produeixen són en definitiva les que més s’utilitzen.” A més, en la mostra participen una sèrie d’artistes convidats “per cercar –remarquen des del festival– l’equilibri entre artistes nacionals i internacionals, entre novells i consolidats i per propiciar l’intercanvi entre països i generacions”. Destaquen les propostes de Tono Carbajo, que realitza poemes visuals reutilitzant, a manera de collage, marcs de portes i finestres de vells edificis derruïts per denunciar la gentrificació que experimenten les grans ciutats i que ha estat l’encarregat d’il·lustrar el cartell d’enguany; les escultures amb deixalles electròniques de David Martín, o la instal·lació Diari en blanc–un objecte un instant, en la qual Victòria Pujadas manipula, pinta, classifica i fotografia diversos objectes trobats. Al llarg de les dues setmanes que dura el festival, hi ha espectacles audiovisuals, tallers, performances i intervencions en l’espai públic. A més, els caps de setmana previs a Nadal i Reis se celebra la fira d’art i disseny, que aplega una quarantena d’artistes, dissenyadors i artesans. Grass, directora de DrapArt, conta que el seu interès pel recup-art o l’art realitzat amb materials reciclats, que es practica amb major o menor èxit arreu del món, li ve d’enrere. “Vaig créixer a Formentera, i les deixalles sempre han estat un tema a l’illa. Quan era petita –recorda– s’aprofitava i es reutilitzava gairebé tot; durant els meus anys de joventut vaig veure com es convertia en un problema greu.” Aquesta vivència personal i el seu interès per l’art la van portar a participar l’any 1996 en la primera marató de reciclatge de Barcelona, que seguia les passes d’una cita francesa, i aquí va ser quan, més o menys, va germinar el projecte de DrapArt, que actualment té presència més enllà de les nostres fronteres. La cita, és clar, no només és una trobada entorn de l’art, sinó que també busca conscienciar sobre la problemàtica evident de les deixalles. Grass no vol caure en el pessimisme: “Des dels anys seixanta parlem de discursos ecologistes; diria que, ara sí, tothom és conscient del problema, però falta adonar-se del poder que tenim si fem alguna cosa per canviar.” DrapArt va ser guardonat en els IV Premis Bonart, l’abril del 2015, perquè “incorpora i repensa conceptes de plena vigència global, com ara el reciclatge i la reutilització, dins de les pràctiques de les arts”. A la imatge, David Martin, Ski, 2015.