L'Institut Ramon Llull i el futur

L’Institut Ramon Llull és una estructura d’estat i l’eina més eficaç de diplomàcia cultural que tenen el govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. En un context d’independència, hauria de créixer en recursos econòmics, en recursos humans i en competències. Actualment disposa d’una seu central a Barcelona i de quatre delegacions a l’exterior: Londres, París, Berlín i Nova York, que estan formades per un delegat i un assistent. En un hipotètic context d’independència, l’Institut conservaria l’estructura lleugera que té, tot i que creixeria en nombre de delegacions, que podrien arribar a la dotzena. La selecció dels nous despatxos es faria d’acord amb el pla d’acció exterior del govern de la Generalitat, tot i que l’Institut té les seves preferències. N’hi ha dues de clarament estratègiques. La Xina, on l’Institut és present des de fa tres anys, amb una creixent presència cultural en arquitectura i disseny, entre altres àmbits. I Suècia, un enclavament estratègic si s’aspira a fer possible que algun dia el Nobel de Literatura recaigui en un autor de parla catalana. Estocolm seria l’indret des del qual es podria promoure una marca de cultura catalana, consolidar-la i mostrar fins a quin punt la cultura d’aquest país és una de les més denses en talent i creativitat que hi ha a Europa. Un possible escenari d’independència, d’altra banda, no hauria de significar cap entrebanc en l’acord que s’està tancant amb les Balears. Per Àlex Susanna, director de l’organisme, una de les aspiracions polítiques dels pròxims anys hauria de ser la progressiva reconstrucció d’aquest espai cultural i comunicacional que aquests últims temps s’havia vist mutilat per les actituds tan adverses de la Generalitat Valenciana o del darrer govern balear. El reingrés de les Illes Balears es podria formalitzar i visualitzar abans de finals d’any. Amb aquesta tercera retrobada, però, el govern balear torna a un institut que no és exactament com era quan el va deixar, ja que actualment és un consorci de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Barcelona. El govern de les Illes va impulsar amb el de la Generalitat de Catalunya l’Institut Ramon Llull el 2002 per dotar-se d’una eina de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. La col·laboració entre els dos governs s’anticiparà a la signatura, amb la celebració de l’Any Llull, en el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull. El tret de sortida serà el 25 de novembre a Palma, amb un congrés acadèmic internacional i un acte al Palau de la Generalitat. Després de Venècia, els Festivals d’Edimburg estan en el punt de mira Tot i la crisi econòmica dels darrers quatre o cinc anys, l’objectiu de l’Institut s’ha concentrat a situar la cultura catalana en els principals esdeveniments internacionals. L’Institut està molt satisfet de la presència en les biennals d’arquitectura i arts visuals de Venècia. Hi és des del 2009. Davant la gran quantitat de participants en aquest certamen, per Àlex Susanna l’important és que les propostes tinguin impacte, cosa que ja van aconseguir en la Biennal d’Arquitectura amb el projecte Arquitectures empeltades, comissariat per Josep Torrents, i en la d’art s’ha aconseguit amb el projecte d’Albert Serra i Chus Martínez. D’altra banda, minimitza que hi participin com a eventi collaterali, ja que el més important és la potència de les propostes. Seguint aquest model, l’Institut vol tenir presència, en el cas de les arts escèniques, en festivals com ara els d’Avinyó, Edimburg o el de titelles de Charleville. En arquitectura, ser presents a la Biennal de Venècia, però també en d’altres com ara la de Buenos Aires. O en disseny, ja sigui a través del BCD, el FAD o el HUB, aconseguir focus a les principals Design Weaks del món. Un exemple d’aquesta tasca és que Barcelona ha tornat a ser la convidada de la setmana del disseny de Hong Kong. La literatura catalana serà a la Fira del llibre de Varsòvia Cada any la literatura catalana és present en un festival o fira del llibre de referència. Aquesta tardor la literatura catalana és la convidada del Festival Internacional de Literatura més important del Canadà, que té lloc a Toronto, l’International Festival of Authors, i el 2016 la literatura catalana i la ciutat de Barcelona seran les convidades d’honor de la Fira del Llibre de Varsòvia, resultat de l’increment del nombre de traduccions de la literatura catalana que s’ha fet els últims anys al polonès. La presència del català creix a les universitats d’arreu del món Amb 150 convenis amb universitats del món, la intenció de l’Institut Ramon Llull és créixer de manera estratègica, i ja s’han signat convenis amb dues universitats de Tòquio i dues de Pequín, mentre que a la de Sao Paulo, al Brasil, ja s’hi han començat els cursos. En el punt de mira situen prestigioses universitats dels EUA i propiciar que l’oferta curricular sigui com més rica i àmplia millor. Per potenciar aquesta visibilitat, el Ramon Llull també vol consolidar i fer créixer la xarxa de càtedres, com ara la Mercè Rodoreda, de la City University de Nova York, o la Joan Corominas, de la Universitat de Chicago. A Europa l’Institut té una presència important: en 21 universitats d’Alemanya, 21 de França, 21 del Regne Unit i 17 d’Itàlia. A la imatge, Jaume Prat, Àlex Sussana, Isaki Lacuesta i Jelena Prokopljevic. Presentació de la presència de Catalunya a la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2016.