"La singularitat" d'Albert Serra, de Venècia a La Virreina

La Virreina, Centre de la Imatge de Barcelona presenta del 17 de desembre al 14 de febrer del 2016 La singularitat d'Albert Serra. La macroinstal·lació audiovisual La singularitat, d’Albert Serra, amb què ha representat Catalunya en la 56a Biennal d’Art de Venècia d’enguany, recala ara a Barcelona, a l’espai expositiu de La Virreina. La quarta participació de Catalunya en els Eventi Collaterali de la Biennal es va inaugurar el 9 de maig i s’ha pogut veure als Cantieri Navali fins al 22 de novembre. Aquest projecte neix de la proposta feta per la comissària Chus Martínez, escollida per un jurat entre vint-i-cinc projectes, després de guanyar un concurs internacional. No és la primera vegada que Martínez i Serra treballen junts: li va encarregar la sèrie Els noms de Crist, el 2010, en el marc del projecte Esteu a punt per a la televisió?, que es va presentar al Macba (2010), i fou un dels artistes seleccionats per participar a la Documenta de Kassel (2013) amb la pel·lícula Els tres porquets. La singularitat és una proposta ambiciosa que planteja, des del camp de la creació, un debat intel·lectual complex sobre la relació entre l’home i les màquines. El concepte singularitat –entès com a transformació– és el terme amb el qual matemàtics i investigadors d’intel·ligència artificial es refereixen al moment en el qual la nostra relació amb els maquinaris canvia, quan la tecnologia deixa de ser una eina i comença a ser un acompanyant. El film combina la crònica amb seqüències evocadores i vol ser un reflex d’aquesta metamorfosi en la relació de la humanitat amb la tècnica que, en paraules de Serra, està allunyant el cos de la centralitat en les relacions físiques i simbòliques en benefici dels dispositius. Amb aquesta idea de partida, Serra reflexiona sobre la seva representació plàstica i visual, que es desplega en cinc pantalles que es poden veure simultàniament, amb continguts d’una hora aproximadament, cadascuna de les quals explica una història diferent però complementària. Aquesta col·lateralitat de la visió li permet projectar diferents relats que reflexionen sobre l’explotació del cos en el món de la mineria i de la prostitució. Dues formes diferents d’explotació corporal que teixeixen una narració que comença a principis del segle XX i acaba en l’actualitat, amb els canvis que comporta el pas d’un segle. I tot plegat amb una atmosfera d’artifici que fa referència a un món, el tecnològic, on tot es magnifica amb un to surreal. La majoria d’escenes tenen un contingut narratiu amb diàlegs i conflictes dramàtics, i estan rodades com una performance amb personatges que no són actors per donar més llibertat als rols interpretatius. Gravades amb un guió obert a Irlanda i a Lleida (amb la col·laboració de la Fundació Sorigué), les històries recreen relacions intricades i sentiments profunds amb un mètode molt intuïtiu i improvisat. Albert Serra (Banyoles, 1975) és director i productor de cinema. Entre la seva filmografia destaca: Honor de cavalleria (premi Barcelona de cinema a la millor direcció novell i a la millor pel·lícula en V.O. catalana 2006), El cant dels ocells (premi Gaudí a la millor pel·lícula 2009) i Història de la meva mort (2013), que el va convertir en el primer director català que va obtenir el premi a la millor pel·lícula del Festival de Locarno. El 2009 va ser triat perquè fos la icona del nou cinema d’avantguarda de la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Canes, i el 2010, l’Arts Santa Mònica li va dedicar l’exposició Albert Serra. El cinema en llibertat. Recentment ha estat convidat pels prestigiosos centres Pompidou de París (2013), Bozar de Brussel·les (2014) i Tate Modern de Londres (2015).