Els últims olis de Palau Ferré al Museu de Reus

Fins el 18 de gener de 2020, el Museu de Reus exposa els últims olis que va pintar el cubista Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) abans de cremar els seus quadres, fruit d'una sentència del Tribunal Suprem de 1974 en què se l'obligava a pintar a metres quadrats.

El magatzem del Museu de Reus guarda una col·lecció artística d’alt nivell. Tres d’aquestes peces, del pintor cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), es poden veure des d’avui al Museu de Reus, a la sala d’exposicions temporals del raval de Santa Anna, núm. 59. L’exposició es podrà visitar fins al proper 18 de gener. A la roda de de premsa de presentació, el director del Museu de Reus, Marc Ferran, ha destacat que “aquesta és una molt bona oportunitat perquè tothom pugui veure de primera mà tres obres especialment destacades de Maties Palau Ferré, artista del segle XX que va tenir un fort vincle amb la ciutat de Reus“. Per la seva banda, l’historiador Francesc Marco-Palau, biògraf i besnebot de l’artista, s’ha mostrat molt satisfet i il·lusionat perquè “a les portes del centenari de Palau Ferré, Reus pugui redescobrir-ne l’artista a través d’aquesta mostra, donant a conèixer de nou l’obra i els valors que professava el pintor”. L’any 1974, Maties Palau Ferré pintaria els seus darrers olis, abans d’abandonar aquesta tècnica pictòrica per passar a unes renovades tintes xineses de creació pròpia. Tres  d’aquests últims olis són els que es poden veure al Museu de Reus.  Noia amb síndria, Noia amb barret de palla i Noia amb vestit vermell són tres quadres de grans dimensions, de dos metres d’alçada cadascun, en què l’artista plasma sobre la tela tres variants de la seva característica figura femenina d’ulls ametllats, acompanyada de fruita o elements decoratius. El rostre, el cromatisme i la mirada d’aquests darrers olis tenen una expressió més reflexiva. El context personal en què van ser pintats ho explica. La mostra s’acompanya d’un llibret explicatiu, amb al reproducció de les obres, i on s’hi inclou un article del periodista reusenc Jordi Cervera.