Stefan Sagmeister, nascut a Bregenz (Àustria) el 1962 i resident Nova York des de fa molts anys, és autor de cobertes d’àlbums de músics de prestigi com Lou Reed, the Rolling Stones o David Byrne d’entre altres.
L’exposició de Stefan Sagmeister presentada al Museu d’arts aplicades a Viena MAK (Österreichisches Museum für angewandte Kunst) i que es pot veure fins al 28 de març del 2016, potser no compleix les expectatives dels qui esperaven veure el seu treball gràfic aplicat (de fet, el museu ja dedicà una exposició sobre el seu treball l’any 2002). En aquesta ocasió Sagmeister usa la seva habilitat comunicativa per abordar una qüestió abstracta, universal i, tal com el mateix Sagmeister explica, fonamentalment lligada al seu treball com a creador.
“The Happy Show” tracta sobre la felicitat “No estem predisposats biològicament a la felicitat però vivim en un desig continu d’assolir-la”, explica Sagmeister. “És possible entrenar la ment per ser feliç? Es pot, si més no, ser menys infeliç? Podem entrenar la nostra ment com entrenem el nostre el cos?” es pregunta l’autor. Sagmeister invita al públic a participar a la recerca d’una definició objectiva de la felicitat.
L’exposició la formen peces molt peculiars com les gegants màquines expenedores de xiclets, numerades de l’1 al 10, de les quals el públic extreu un xiclet segons el seu estat d’ànim a fi de descobrir el nivell de felicitat col·lectiva dels visitants de l’exposició. També hi ha una instal·lació de terrossos de sucre blanc que canvien de color així que ens posem davant d’aquests i mostrem el nostre somriure, o unes mans que surten del mur i, servint-nos en safates, ens conviden a tastar els caramels preferits de l’artista. Tot un seguit d’obres interactives -de vegades a partir d’idees escrites o imatges creades pel mateix públic- que configuren diferents formes d’expressió de la felicitat.
A través de vídeos, fotografies, escultures i treballs gràfics ocupant també parts del museu que no són espais expositius -passadissos, ascensors, sortides d’emergència- es va construint un relat polièdric sobre la felicitat. S’escenifica la falsa aproximació a la felicitat a través de les drogues o la meditació com a forma de teràpia cognitiva i mitjà per arribar-hi. S’aborda la relació de la felicitat amb els diners, amb la religió, el sexe, la relació de pares i fills, el deure, la quotidianitat i, el que és més interessant, el sentit que la felicitat té, segons Sagmeister, en el seu treball com a creador. Sorgeixen d’aquesta darrera qüestió reflexions com la importància del temps lliure en el procés creador (Sagmeister es prengué un any sabàtic per a preparar aquesta exposició), l’acceptació i la vehiculació adequada dels errors o els prejudicis sobre el que no coneixem.
Si no està garantit que el visitant trobi la felicitat després de visitar l’exposició, el que si es pot assegurar és que es gaudirà del treball d’un artista d’una retòrica visual extraordinària i que el visitant, si més no, sortirà de la mostra amb un somriure i satisfet d’haver passat una bona estona.
A la imatge, MAK-Ausstellungsansicht, 2015. Stefan Sagmeister: The Happy Show, Everybody Always Thinks They Are Right [Jeder denkt immer, er hat recht], 2007. In Zusammenarbeit mit Monika Aichele, Matthias Ernstberger und Sportogo. MAK-Säulenhalle © MAK/Aslan Kudrnofsky