El Museu de la Nina tanca per reformes

El Museu de la Nina de Castell d’Aro tanca portes durant tot l’any 2016 per fer-hi obres de reforma, ampliació i millora de les seves instal·lacions, en una actuació que l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro realitza conjuntament amb l’adequació de l’edifici de l’antic Casino Castellarenc (1892-1958), situat just a la finca contigua, un immoble adquirit pel consistori a la primavera de 2014 per un valor de 270.000 euros, i que un cop adequat -recuperant la característica sala de ball de doble alçada; i habilitant altres espais polivalents, oficines municipals, ascensor i serveis- es destinarà a usos socioculturals, després d’una rehabilitació pressupostada en 618.000 euros. Un cop enllestides les obres, el museu disposarà de dues plantes d’exposició en el mateix edifici -que alhora va ser seu de l’antic Ajuntament-, d’un ascensor i de nous serveis; donant solució a la situació actual en el que el fons està dividit també en dues plantes, però a dos edificis separats per pocs metres, però sense comunicació interior i amb manca d’adaptació d’accessibilitat a una planta superior on també hi ha els servies; estances que amb les noves obres esdevindran espai de magatzem i categorització. Un conjunt situat al cor del nucli antic de Castell d’Aro, declarat Bé Nacional d’Interès Cultural. El museu, gestionat per la regidoria de Cultura, va obrir portes l’any 1997 i rep una mitjana d’entre 8.000 i 10.000 visitants l’any -per lliure o mitjançant una visita guiada- que gaudeixen d’un fons expositiu de 800 peces de totes les èpoques i de tot el món. Un cop hagin finalitzat les obres també s’hi mostrarà de manera permanent el projecte artístic commemoratiu del seu quinzè aniversari, en que dotze artistes de renom van personalitzar la figura de la nina tradicional catalana La Pepa, en mesures humanes, fins ara instal—lat al Castell de Benedormiens. L’equipament, també ha estat guardonat ininterrompudament, des de l’any 2007, amb el segell de Compromís en Qualitat Turística del Baix Empordà. El fons expositiu es divideix en dues grans parts. El primer, especialitzat en nines d’arreu del món, en consonància amb el cosmopolitisme del municipi amb creacions realitzades amb tot tipus de material: ceràmica, palla, cartró-pedra, fusta, plàstic, roba, pell, llana, marfil, i fins i tot, banya d’animal o closca de coco. També hi ha una col—lecció de 245 nines elaborades a ganxet per Isabel Muntada (donació de la família Grau-Muntada) o peces creades exclusivament per a col—leccionistes cedides per cases comercials com Barbie o D’Antón, així com mobles o complements que acompanyaven les nines per donar més vida als jocs infantils. La segona, la configuren nines més antigues, i que formen part de la col—lecció privada de Neus Borrell, de gran valor museístic. Són peces del segle XIX i de la primera meitat del XX, que mostren l’evolució de la nina a través dels seus materials i acabats. Una transformació que ha fet possible que la nina passi de ser un objecte de luxe, a una joguina popular.