EspaiVisor exhibeix el treball de Liliana Maresca

EspaiVisor inaugura el 29 de gener a les 20 h. una mostra de Liliana Maresca que es podrà visitar fins al 15 d'abril. L'obra de Liliana Maresca -que inclou escultures, objectes, instal·lacions, dibuixos, pintures, muntatges gràfics- es va desenvolupar i va brillar principalment durant bona part del període de la postdictadura argentina, des de mitjans dels anys vuitanta fins a la mort de l'artista, a fins de 1994, víctima de la sida. Maresca es va formar a l'escola nacional de ceràmica, i en els tallers de Renato Benedetti, amb qui va estudiar pintura; de Miguel Bengochea, amb qui va estudiar dibuix; i d'Emilio Renart, on es va formar en escultura. Va ser docent a la càtedra "Morfologia I" de la carrera de Disseny gràfic de la Universitat de Buenos Aires (UBA) i va dirigir els seus propis tallers d'arts plàstiques. Algunes de les seves mostres individuals van ser El que el vent es va portar, quan va inaugurar la nova etapa del Centre Cultural Ricardo Rojas, de la UBA, el 1989; No tot el que brilla és or (1989) i Mil 09:00 noranta (1990), a la Galeria Centoira; Recol·lecta i Wothan-Vulcano, ambdues el 1991, al Centre Cultural Recoleta; "Ouroboros", a la plaça seca de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UBA (1991); Espai disponible, al Casal de Catalunya (1992), i Imatge pública-altes esferes, al Centre Cultural Recoleta (1993). A l'any següent, poc abans de morir, va presentar una gran retrospectiva al mateix centre cultural. La seva poètica es va alimentar i va configurar a cavall de les dècades dels vuitanta i dels noranta, entrellaçant. Liliana també va ser una influent gestora d'exposicions que van portar el seu segell personal, al voltant de les quals va saber articular a diferents generacions d'artistes, embarcats en estils i tendències que en aquells anys es veien com antitètics i en tensió, però que ella va saber amalgamar. I aquest poètic encavalcament de tendències i generacions ho va produir tant a partir de la mirada oberta de pròpia obra múltiple, com a través de la seva enorme capacitat organitzadora. Les exposicions temàtiques grupals i col·lectives que va gestar van fer història.