Del 28 de gener al 18 de març la galeria espaciofoto acull per primera vegada l'obra de Rafael Navarro en una retrospectiva, composta per 27 fotografies en blanc i negre, que proposa un recorregut per alguns dels treballs més emblemàtics de la seva dilatada carrera.
Entre les múltiples opcions que oferia una trajectòria de quaranta anys de treball ininterromput, des de 1975 fins avui, la galeria ha volgut repassar un tema central al llarg de tot aquest temps: el nu. O, més aviat, la representació a través del cos de l'univers particular de l'artista.
Llenguatge corporal ens parla d'una forma no verbal, com és la de la pròpia fotografia. En tots dos casos es tracta d'una gramàtica visual, que requereix de la lectura i interpretació d'una imatge per entendre el missatge. En el cas de Rafael Navarro es tracta d'una llengua moltes vegades abstracta, de significats oberts, que en ocasions ens mostra i en altres ens amaga coses. Es tracta d'escenificacions que, partint de la realitat, ens connecten amb el subconscient i les emocions.
Iniciarem aquest viatge amb la seva primera sèrie, Formes, amb la qual va començar allà per 1975 i en la qual ja s'apunten les bases del que serà la seva futura trajectòria: el cos de la dona, la llum, l'abstracció ... A partir d'aquí serem testimonis de la seva evolució al llarg d'altres nou sèries que, cronològicament, acaben amb Somni (2012).
En aquest recorregut, podem observar com Navarro empra la llum i el volum com si d'un arquitecte d'imatges es tractés i com tan sols els recursos més purament fotogràfics -la profunditat de camp, la composició, la llum o el temps d'exposició-, en té prou per construir el subtil i complex món que ens proposa.
L'exposició s'organitza com una petita selecció d'imatges de cadascuna de les sèries, que serien com portes que s'obren i ens conviden a passar, per així completar una visió de conjunt de l'obra d'aquest artista de la pell i de la llum.