Col·lectiva d’artistes de Sitges a l’Edifici Miramar

S’ha inaugurat una nova exposició a l’edifici Miramar de Sitges. En els seus cartells i tríptics trobàvem les portes del palau sitgetà amb l’absència d’obres d’art perquè és una exposició que no ret homenatge als artistes que hi exposen sinó que són els artistes que reten homenatge a la vila que els ha acollit en una relació simbiòtica, que els ha vist créixer i els ha ofert els camins que han emprès. No es tracta doncs, d’una mostra d’art d’individus sinó que impera el caràcter col·lectiu, comú i de comunitat. Fet que no comporta unitat perquè es tracta de fer palès la diversitat de respostes i fruits que s’han produït entre els carrers de Sitges. El punt d’unió dels creadors el podríem establir en la voluntat d’una banda, i el moviment per l’altra. La voluntat de crear i retornar a Sitges el que els artistes han assolit i creat. També la voluntat de comunitat aproximant tota la diversitat artística de Sitges en un únic projecte, en un únic espai: Col·lectiva. En relació al moviment, hom que visiti l’exposició comprendrà que un projecte d’aquestes característiques amaga al darrere un esma molt profund per a crear. Un moviment no necessita manifestos ni teories unificades, el moviment artístic és sempre quelcom orgànic i viu que lluny de funcionar de manera homogènia, manté la creació artística mitjançant la retroalimentació i la particularitat de cada llenguatge, artista, pensament... L’esma de la creació va des de l’organització de l’exposició per part de la plataforma Artistes de Sitges amb Yolanda Mirabent al capdavant (aconseguida en un temps rècord i perfectament calculada malgrat les dificultats que s’hi ha pogut presentar) fins a les mateixes obres exposades amb les quals els artistes han passat llargues hores de solitud i treball en els seus tallers i estudis. Com comentàvem, la varietat de l’exposició és ben rica en tots els sentits possibles. Pel que fa als aspectes tècnics amb obres escultòriques com l’escultura de pedra marina d’Elvia Cor, el gravat com el de Montse Marcet o la fotografia combinada amb aquarel·la digital d’Elisabeth Andaní. Les temàtiques també són ben variades: des dels paisatges més urbans propis de la societat de consum de l’artista convidat Josep Segú fins als paisatges fantàstics d’estètica pop de Núria Fortuny passant pels paisatges mediterranis en homenatge a l’herència clàssica de Blanca de Nicolás. Com no podia ser d’una altra manera, el mediterrani i en especial la part que li correspon a Sitges ha tingut un protagonisme especial com és el cas de les fotografies de Lambert Gracia que capturen l’harmonia perfecte dels instants o la vegetació de colors brillants d’Adolfo Rua. També l’abstracció ha tingut cabuda amb l’obra de Miguel Mateo en el seu joc de textures i colors, les palpables pinzellades pastoses de Roby i la profunditat i els colors terrosos de Jad. Per últim, ha destacat també el contrast entre el Realisme o Nou Realisme amb els éssers fantàstics de Tincho Cejas, els homes disseccionats amb un punt naive d’Ignasi Morató i la pompositat de les dones d’Elvira R. Roura. Entre les obres realistes trobem els paisatges i homes de Blanca de Nicolás, l’exotisme del detallisme de Fuentetaja amb els seus retrats i escenes de la vida anònima de l’Índia i també els retrats hiperrealistes dels objectes oblidats de Manuel Blesa amb una certa ironia àcida per les nines i verges degradades. En definitiva, si bé és cert que l’exposició no ha volgut mostrar un grup unificat quant a llenguatges i estils sí quant a una filosofia cuinada en els carrers de Sitges i que han donat el seu fruit en cada un dels tallers dels artistes. La diversitat és sempre indicadora de llibertat i moviment i Col·lectiva ens ho reafirma una vegada més. La mostra es podrà veure del 22 de gener al 28 de febrer del 2016.