El número 294 de la Revista de Girona, amb el dossier dedicat a l'esperanto, es presenta a Barcelona

L'espai Vilaweb de Barcelona ha acollit la presentació del darrer número de la Revista de Girona (el 294), dedicat a l'esperanto, la llengua creada pel polonès Lejzer Zamenhof, l’any 1887, que s’havia de convertir en la llengua universal. El dossier ha estat coordinat per l'arxivera Dolors Grau i per la professora d'esperanto M. Dolors Godoy, i ha comptat amb la col·laboració directa de l'Associació Catalana d'Esperanto, motiu pel qual en aquesta ocasió la presentació de la Revista de Girona s'ha desplaçat fins a Barcelona. L'acte, que ha comptat amb una trentena d'esperantistes i simpatitzats, ha estat encapçalat pel vicepresident de la Diputació de Girona i ponent de l'Àrea de Cultura, Albert Piñeira; pel president de l'Associació Catalana d'Esperanto, Josep Franquesa; pel director de la Revista de Girona, Xavier Cortadellas, i per les autores del dossier Dolors Grau i M. Dolors Godoy. El número 294 de la Revista de Girona Amb el títol «L’esperanto a les comarques gironines», el dossier que encapçala el número 294 de la Revista de Girona pretén explicar com aquesta llengua ha superat crisis, guerres, diferents èpoques i generacions a través de la seva història a les comarques gironines i dels elements que encara avui hi queden. Les coordinadores del treball, l’arxivera M. Dolors Godoy i la professora d’esperanto Dolors Grau, contextualitzen el tema presentant l’origen i l’evolució de l’esperantisme i, amb la col·laboració de la historiadora Xènia Berta, se centren en l’anàlisi dels aspectes clau que fan que l’esperanto sigui viu encara aquí i en altres parts del món. Ens parlen de l’Esperanta-grupo Brava Marbordo de Roses, del fons esperantista de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, dels principals promotors del moviment o de la nova Girona Espero, l’entitat que va voler fer renéixer l’esperantisme a Girona durant els anys vuitanta del segle xx. Altres temes Aquest nou número de la Revista de Girona reserva un espai important, d’una banda, a parlar sobre els grups de música medieval, que cerquen les nostres arrels trobadoresques per fer-nos-les arribar amb sonoritat i, de l’altra, a resseguir la història dels Ñáñigos, aquells cubans d’origen divers que, a mitjan segle xix, per lluitar per la seva independència, van ser deportats al castell de Sant Ferran, convertit en presó colonial per acollir-los. En aquesta ocasió, l’espai del «Reportatge fotogràfic» s’ha reservat al famós rodatge de la nova temporada de Joc de trons, que va tenir lloc a Girona durant aquest estiu. A banda, la revista també inclou diferents apunts relacionats amb el medi ambient, la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines; un reportatge sobre un bosc singular de les comarques de Girona, la roureda de roure de fulla gran, o un altre d’economia centrat en «El daltabaix de la feina», en què s’analitza la situació laboral de la població de les comarques gironines després de la recessió i l’estancament econòmic. La revista també conté una entrevista al musicòleg, compositor, director, articulista i investigador Lluís Albert, i un perfil dedicat a l’esportista gironí Toti Bes, així com dues biografies: l’una, dedicada a l’artista còmic figuerenc Joan Masó Gibert (1888-1971), i l’altra, a l’advocat municipalista nascut a Sant Hilari Sacalm, Frederic Culí (1890-1960); un espai dedicat al saltant de Santa Margarida, a les Planes d’Hostoles, i diferents articles de lletres, protagonitzats pel mestre i pedagog Josep Dalmau Carles i per l’editor i llibreter Joaquim Pla Dalmau, i d’art, amb una aproximació a la figura de l’artista recentment desapareguda Mercè Huerta. Foto: Martí Artalejo.