"La Jonquera, porta de l'exili" al MUME

El Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera presenta del 13 de febrer al 26 de juny del 2016 l'exposició La Jonquera, porta de l'exili. Aquesta exposició, produïda per l’Associació d’Amics del MUME i comissariada per Miquel Serrano –conservador del MUME–, és un recorregut visual i documental per l’escenari fronterer de la Jonquera-el Portús durant les setmanes de gener i febrer de 1939 en què va tenir lloc el gran èxode republicà a causa de l’ocupació definitiva del territori català per part de les tropes franquistes. Així mateix, l’exposició s’ocupa dels primers anys de la postguerra, quan la Jonquera va esdevenir una zona bloquejada i militaritzada per una dictadura afí a les potències de l’Eix i temorosa d’una possible invasió promoguda pels aliats. A l’exposició, al costat de la informació que aporten els plafons que s’han elaborat i la documentació i petits objectes que s’apleguen, es presenta un audiovisual amb una selecció de testimonis sobre l’exili i la frontera Des de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, en mans de les tropes “nacionals”, les principals carreteres que conduïen cap al nord es van omplir tant del gruix dels efectius militars republicans en procés de retirada, com d’un nombre considerable de població civil de tota mena, que tractaven d’escapar de l’ordre repressiu que instaurava sense dilacions el nou règim dictatorial encapçalat pel general Franco. El pas fronterer de la Jonquera-el Portús va esdevenir l’objectiu principal d’aquella multitud que no volia sucumbir al desgavell d’aquells darrers dies de la guerra a Catalunya. Atènyer la Jonquera suposava poder creuar la ratlla fronterera i evitar el captiveri i els bombardeigs incessants de les aviacions italiana i alemanya. L’afluència massiva de refugiats va col·lapsar –com també va succeir en altres passos fronterers– la Jonquera. La retirada republicana va adquirir el caire d’un èxode bíblic i va deixar un reconeixible rastre físic en el territori, així com un important impacte emocional en les persones. Moltes de les imatges que es mostren a l’exposició, en especial les realitzades per fotògrafs que acompanyaven les tropes ocupants, palesen la magnitud d’un esdeveniment que ha deixat una petja incontestable en l’imaginari del municipi jonquerenc. Alhora, l’exposició també fa un balanç del que va significar el conflicte civil pel que era aleshores un petit municipi fronterer. La violència de la reraguarda republicana, els joves jonquerencs mobilitzats als fronts, els morts a la guerra, les famílies de la Jonquera exiliades, la repressió franquista sobre la població, la quotidianitat de la primera postguerra en una zona hipermilitaritzada, la fortificació franquista de la frontera, són també algunes de les qüestions que planteja aquesta exposició. La perspectiva local de l’exposició s’acaba de completar amb la presentació d’un muntatge audiovisual on es recullen fragments d’entrevistes realitzades a diversos jonquerencs que van experimentar en la seva pròpia pell aquells dies dolorosos a causa de la crisi humanitària que va comportar la retirada republicana. La Jonquera, porta de l’exili pretén, des de l’àmbit expositiu, contribuir a la comprensió d’un esdeveniment de ruptura històrica de primer ordre que ha marcat la vila de la Jonquera en el decurs del segle XX i en la mateixa actualitat. La Història dels fets i la Memòria dels habitants de la Jonquera conflueixen en aquest treball expositiu que té el propòsit de mostrar, des de la perspectiva local, la manera com la “gran Història” incideix en la vida de persones i territoris concrets.