Troballa arqueològica a la plaça de la Pietat

Despés de la recent troballa arqueològica  a la plaça de la Pietat, just al costat del Temple Romà,  han començat els estudis i anàlisis pertinents per tal de poder conèixer a fons l’abast de la troballa. La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, Fabiana Palmero va explicar que aquesta troballa s’ha detectat quan persones de manteniment estaven executant la segona fase de senyalització turística de Vic i que consisteix en marcar al terra un panell turístic de la ciutat. D’altra banda, Anna Gómez, del Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona, va exposar que aquesta actuació preventiva està dirigida per Pau Alberch arqueòleg de l’empresa Arqueòlegs.cat. Segons Gómez la presència de restes d’interès arqueològic en aquest punt és conegut des dels anys 80’s. Moment en que es va excavar pràcticament tota la plaça i es va recuperar part de la necròpolis de l’església de Sant Sadurní (s. IX-X), estructures associades a les parades del mercat de la Quintana (i diverses canalitzacions associades a l’època moderna i contemporània. La present actuació centrada en una superfície d’uns 5 m2 ha permès recuperar una canalització del segle XVIII feta amb maons i excavada a la roca, un forat de pal associat a una de les parades de la plaça de la Quintana i unes lloses que cobreixen una canalització situada prop de la paret del Temple Romà. És en aquest punt on s’ha localitzat una estructura subterrània. Es pot dir que es tracta d’una mina formada per un corredor excavat a la roca natural, de base plana, 2 m d’alçada i sostre en punt rodó. Aquest túnel que presenta una orientació nord-sud té una amplada molt regular, entre 90 i 100 cm, en tot el seu recorregut. L’estructura presenta una longitud conservada d’uns 23 metres, fins que queda parada per la presència d’un enderroc, segurament associat a la construcció de les cases actuals pel seu costat sud. Mentre que pel costat nord s’arriba a un petit recinte de planta circular a mode d’habitació o cel·la de 60 cm de radi, al que s’accedeix a través d’un límit format per unes lloses a mode de porta. Aquest recinte presenta un paviment en argamassa i un arrebossat a la paret pigmentat en vermell i amb línies blanques formant un carreuat a mode de decoració. L’arqueòloga va manifestar que “tenim més informació d’aquesta estructura gràcies a l’historiador Rafel Ginebra que ha recuperat una notícia del 1903 al Norte Catalán que parla d’aquesta troballa realitzada per Lluís G. Illa (adjuntem notícia). Aquesta notícia esmenta que la mina tenia un recorregut d’uns 40 metres i que s’accedia des de la plaça de Malla. En el seu moment es va relacionar amb pou situat a l’interior del temple romà, si bé no hi ha connexió directe entre ambdues estructures. L’excavació i l’estudi de les restes es troben en curs de realització però es pot avançar que es tracta d’una estructura antiga que funcionaria com a mina d’aigua o aqüeducte subterrani i que posteriorment, ja en època medieval i moderna fou utilitzat com a recinte, de múltiples usos, com per exemple el de fresquera o rebost. L’aixecament topogràfic i els estudis complementaris permetran contrastar aquestes hipòtesis i proposar noves pautes a desenvolupar en futurs treballs.