"Inquietud íntima" d'Octavi Comerón al Museu del Càntir

El Museu del Càntir d'Argentona presenta del 27 de febrer al 10 d'abril Inquietud íntima d'Octavi Comerón. En art tot és biografia, ja que tota obra artística és l'exteriorització d'una inquietud íntima de l'autor, de la seva manera de sentir i de pensar, en un moment determinat de la seva vida; de l'encuny d'una moneda en la qual s'hi fonen tots els pòsits d'esperances i neguits, de reflexions i deliris, de l'artista. Una mena de radiografia que, a la vegada que ens mostra com l'artista veu i entén -o no- el món que l'envolta, també ens permet escrutar i entendre - o no - el seu món interior. I si això és així, què no serà una exposició individual, amb obres de diferents etapes i estats d'ànim, sinó la manifestació del camí ple de meandres de la trajectòria vital-creativa de l'artista? L'exposició que es presenta d'Octavi Comerón al Museu del Càntir n'és un exemple. Octavi Comerón és -era- un artista integral, de tarannà modest i plurals inquietuds, intuïtiu i analític alhora, exigent amb si mateix i sabedor de sabers que no havia après. Va entrar a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb el bagatge d'un ingenu academicisme però també el prometedor desassossec del novell, com revela la primerenca pintura sobre fusta, de dimensions 183 x 183 cm. Posteriorment, entre el misteri i la lògica, tempteja nous camins i atret per conceptes que li són pròxims, s'endinsa per diferents horitzons de l'art abstracte i, a la vegada, en l'atracció de les imatges de les "coses simples", quotidianes... I, paral·lelament, portat pel seu interès per tots els vessants de l'activitat humana, analitza i especula sobre l'essència de l'art en l'àmbit social i concreta el seu estudi en dos singularíssims textos: la seva tesi doctoral titulada "La fàbrica transparent" i "El contracte comú". En el primer, obra de llarg abast social i polític, analitza les relacions entre l'espai de l'art, la noció de treball i les seves implicacions econòmiques; en el segon planteja una nova economia de l'art fundada en el dret del treball sobre els de propietat, generador de plusvàlues. I no tarda en què aquesta preocupació humanista insereixi en la seva obra pictòrica i aparegui la figura de "l'obrer" com a eix central de les seves obres. N'és paradigma eloqüent la sòbria imatge, ja de la darrera etapa, d'un obrer que rep, quasi d'esquena, pacientment, cansadament, una ordre d'algú que ni tan sols es veu en el quadre. Un resum del sentit -o manca de sentit- de la vida de l'obrer anònim. Octavi Comerón, un artista generós i compromès que, a la vegada que es perfeccionava en el secret de l'ofici no volia que el seu fruit en cap cas fos inútil.