"Respiració artificial. Performance. Eco fosc" de de Dora García i Peio Aguirre

La Galeria 6 de l'IVAM acull Respiració artificial. Performance. Eco fosc, un projecte de Dora García i Peio Aguirre realitzat per aquest espai en tres formats que es podrà visitar fins al 19 de juny del 2016. D'una banda, Respiració artificial és una performance realitzada en col·laboració amb els estudiants de la Facultat de Belles Arts de València, en la qual a partir d'un diàleg pre-escrit entre dues persones es reconstrueix la ciutat de València tal com va ser durant dos dies d'octubre del 2015. Per a aquesta acció la ciutat va ser dividida per punts d'interès de cadascun dels participants. A continuació, armats amb gravadores, havien de descriure els diferents punts escollits. Les condicions eren simples però havien de ser escrupolosament respectades: no fer judicis de valor, utilitzar formes verbals impersonals, i descriure sense parar. Aquest sistema crea una mena de lletania que evita "escollir" el que mereix ser descrit i el que no. Es tracta d'eliminar la censura i convertir la descripció en un acte de creació pel qual les coses comencen a existir. A través de totes aquestes descripcions es pot elaborar un mapa mental o cognitiu de la ciutat, encara que no s'expliciti els llocs concrets que són descrits. La idea del taller parteix d'una cita d'un llibre de Ricardo Piglia, Respiració artificial que descriu el següent: en un hospital militar ningú té accés a veure l'exterior, el carrer, excepte des d'una de les llits situada al costat d'una finestra . L'home que està en aquest llit descriu detalladament el que passa a l'exterior, per a delícia i enveja de la resta dels malalts que desitgen la seva mort i, en efecte, acaba morint. Un altre malalt es col·loca llavors en aquest llit, alegrant l'espectacle de contemplar carrer, i llavors s'observa que enfront d'aquesta finestra hi ha un mur, res més. No obstant això, ell continua l'ofici de l'anterior, i segueix descrivint amb tot luxe de detalls la realitat, mentre contempla un mur homogeni i gris. En segon lloc, Performance és l'activació, com teatre llegit i per estudiants de l'escola d'art dramàtic Off de València, d'un guió escrit per Peio Aguirre. En aquest guió, cinc personatges dramatitzen les idees que sobre performance ell i Dora García han vingut intercanviant en els últims set anys. Apareix la possibilitat d'un gènere batejat com a art-ficció. Finalment, Eco fosc és una novel·la escrita per Francisco Baena en la qual el treball de Dora García és un dels dispositius que determina les relacions d'uns personatges que tracen una història DavidLyncheana de substitució vital, pèrdua i impostura.