La galeria Sicart de Vilafranca del Penedès presenta la tercera exposició d’Alejandra Alarcón. Després de Fàgia (2009) i La distància adequada (2011), Alarcón inaugura el 19 de març Alícia, rei de cors. Es podrà visitar fins al 14 de maig del 2016.
“Alícia és resistència i contradicció. La nena díscola que es nega a entrar en el marc, la imatge que cau pel cau del conill blanc. Un signe a través del qual poder parlar de la pròpia representació. Les seves Alícies, obertes totes elles en canal, reconciliades, són les generadores del seu propi sentit (o sense sentit). Alejandra dóna un nou significat a caure pel cau. La seva heroïna flota. Suspesa sobre ella mateixa, convida a ser-ho tot des de l’abisme d’un mateix. Empeny a renéixer”, escriu Elisa McCausland.
En Alícia, rei de cors, Alejandra Alarcón posa de manifest el seu treball acurat en aquarel·la sobre paper. “L’aquarel·la em permet esdevenir en un fluid que respecta els límits del dibuix a llapis”, explica Alarcón.
L’artista aprofita, una vegada més, la delicadesa d’aquesta tècnica per tensionar l’espectador amb la seva subversió dels significats aportats pel mite d’Alícia, igual que en anteriors treballs seus ho va fer dels contes infantils, de les relacions familiars i de parella.
El treball d’Alarcón gira al voltant de la preocupació sobre la identitat femenina, trànsit en un terreny limítrof, en el qual la identitat és una constant negociació amb l’altre, en què ser no és una cosa donada i inamovible, sinó alguna cosa més aviat canviant.
“El procés creatiu que segueixo no és lineal, ni jerarquitzat, hi ha múltiples connexions entre els conceptes que abordo. Considero que la noció de rizoma, de Deleuze i Guattari, és el més apropiat per a la metodologia de la meva feina”, expressa l’artista.
A la imatge, Alicia, reina de cors, 2015 d'Alejandra Alarcón.