Les utopies urbanes de Jordi Pintó a La Galeria

Del 4 de març al 9 d’abril, La Galeria de Sant Cugat del Vallès exposa Urbanita Assilvestrat, de l’artista Jordi Pintó (Cardona, 1968). La mostra recull una vintena de quadres de diverses mides i formats, una trentena de petites pintures sobre cartó reciclat i vuit escultures, peces úniques, de fusta. El títol, explica el mateix artista, “fa referència a la fusió entre el camp i la ciutat, la fusió entre la natura i la cultura, que no necessàriament han de ser incompatibles”. Pintó, un habitual de La Galeria (hi exposa des de fa quinze anys), desgrana el que hi trobareu: “Paisatges urbans farcits de vegetació, terrasses amb horts i paisatges naturals per on transiten cotxes i al cel volen avions que no contaminen. És una oda a la vida sana –recalca–, a l’ecologisme, a la intel·ligència dels humans, a la sostenibilitat de la societat i del planeta. Una utopia, però m’encanta pintar utopies”, es justifica. La seva proposta respira flaires de pintura metafísica amb gestualitat cubista i actitud naïf. Un seguit de paisatges utòpics i coloristes amb escenes plàcides sorgides d’un món fantàstic. “Quan vaig començar a pintar –relata– m’interessaren les primeres avantguardes del segle XX pel seu caràcter rupturista amb les imatges reals, la metafísica, el cubisme, l’expressionisme; després em va interessar la llibertat dels nens i d’aquí les meves simpaties per l’art naïf, l’art outsider o la il·lustració contemporània.” En la seva producció proliferen paisatges diguem-ne mig onírics. “Els escenaris –puntualitza– són imaginats però plens de petits records personals, de sensacions viscudes: un arbre, una muntanya, un llac, un riu, diversos personatges, però tot simplificat i esquematitzat, portant cada una de les coses a la seva essència formal quasi pictogràfica.” L’artista, que exposa també a la galeria Jordi Barnadas de Barcelona i l’obra del qual ha viatjat, en diferents exposicions, per mig món, subratlla: “La realitat m’importa més aviat poc. Hi ha càmeres fotogràfiques i mòbils que fan meravelles. Crec que, si la pintura té algun sentit, és precisament mostrar quelcom que no es pot fotografiar: el món interior de les persones, i la pintura és fantàstica per fer això.” A la imatge, detall de La cultura de la natura de Jordi Pintó.