L'artista malagueny Ernesto Artillo inaugura a We Collect, carrer Marqués de Villamagna de Madrid Els màrtirs, la major exposició individual fins a la data, on mostra una selecció dels seus últims treballs que reivindiquen l'humà i les possibilitats de l'ésser i de l'estar a través d'allò més primari.
Els màrtirs són fragments d'intencions nues. Són els que se'n van de on s'espera que estiguin, els que anteposen la seva fe a la seva seguretat, els que pateixen en defensa de les seves intuïcions. Els màrtirs no pregunten per no contemplar altres opcions ni responen per no violentar les dels altres. Els màrtirs parlen d'alguna cosa diferent al que s'està parlant sense perdre el fil de cap conversa. Els màrtirs accepten l'aplaudiment sense confiar en els que aplaudeixen. Els màrtirs són les postures anticapitalistes dels cossos, l'elasticitat més extrema de les pells, els poemes sobre l'anarquia engolits per les boques. Els màrtirs són els que assumeixen que només es pot viure patint per no morir mentint.
Ernesto Artillo (Màlaga, 1987) inaugura un projecte realitzat en 2019 durant la residència artística Aguamarga (Almeria), on ha desenvolupat una sèrie de treballs que reivindiquen l'humà i les possibilitats de l'ésser i de l'estar a través d'allò més primari. Interessat en l'ésser humà com a suport de la vida, Ernesto Artillo dirigeix la seva projecció artística a materialitzar les seves inquietuds performàtiques fent de la presència una nova forma per indagar en els seus relats humanistes a través de diferents disciplines com fotografia, collage, vídeo, vestuari, escenografia , instal·lació o performance. La seva obra ha estat exposada de forma individual i col·lectiva en galeries i sales de Sant Petersburg, Mumbai, Corea, Pequín, Hong Kong, Mallorca, València, Madrid, Barcelona, Sevilla o Màlaga.
Des de l'inici de la seva trajectòria artística, Ernesto Artillo ha centrat el seu treball en qüestions de gènere i identitat, realitzant projectes artístics de gran impacte social com "La dona que porto fora", una obra feminista d'intervenció conceptual materialitzada en vestits per mostrar les certeses feministes. Ha dut a terme la direcció d'art, vestuari i escenografia d'obres com "La dona en obres", de Javier Ballesteros, on convida a una reflexió sobre els elements que l'atrauen i repel·leixen de l'imaginari femení tradicional; "Human", de Korsía; o l'òpera "Ària vaig donar Potenza", d'Airport Society; i diverses col·laboracions amb La Monnaie, òpera de Brussel·les. Ha participat en festivals com Lovisual Logronyo amb "El que es porta", on reflexiona sobre el que no volem veure; o "Mirades de dona", una instal·lació urbana situada en una de les principals carrers de Màlaga, que reivindicava la feminització de la societat a través de 100 mirades de dones a gran format suspeses en l'aire. En un dels seus últims projectes, "Salve", va presentar a Aguamarga una bandera que s'hissa el dia de la hispanitat d'aquest mateix any, realitzada amb armilles salvavides de persones que han creuat el mediterrani.
A més, Ernesto Artillo ha sabut combinar durant carrera la seva producció comercial amb la personal, col·laborat amb marques com Dolce & Gabbana, Delpozo, Adolfo Domínguez, Loewe, Harvey Nichols, Pepe Jeans, Printemps Paris, Lane Crawford Hong Kong o Shiseido, entre moltes altres signatures, que han donat suport i patrocinat els seus plantejaments artístics.
A la imatge, obra d'Ernesto Artillo (detall).