Mayoral de Barcelona presenta del 10 de març al 26 de maig l’exposició “Cuixart. Geometria experimental” a Barcelona, realitzada amb la col·laboració de la Fundació Cuixart, familiars de l’artista i comissariada per Arnau Puig, filòsof i crític d’art del grup Dau al Set.
La mostra inclou 27 obres, entre les quals hi ha: olis, dibuixos i escultura. Aquesta acurada selecció està centrada en els moments més transcendents de l’artista, entre el 1949 i el 1964. Aquesta és l’etapa més coneguda de l’artista que està relacionada amb la seva participació en la revista Dau al Set creada l’any 1948 i posteriorment a l’informalisme.
“Cuixart. Geometria emocional” inclou un dels plaers més grans i inspiracions de l’artista, la música clàssica que sona de la mà del músic Poulenc, “Mélancolie”, reproduïda mitjançant la pianola. A través d’aquest element musical entendrem la relació directa entre Cuixart i la música. També es pot gaudir de documentació, fotografies i reculls de diaris del moment, així com de la projecció d’un vídeo en què es pot observar la seva vessant més personal i transgressora.
En col·laboració amb la Fundació Cuixart es realitzarà una visita guiada, duta a terme per Joan Cuixart, fill de l’artista, durant el mes d’abril que inclourà la visita a la Fundació Cuixart a Palafrugell, al seu estudi, a casa seva, es realitzaran activitats educatives, i projecció de vídeos en un entorn inigualable, es viurà un dia al més pur estil de l’artista.
Arnau Puig, comissari de la mostra ha escrit que “Modest Cuixart Tàpies neix a Barcelona el 1925. És fill d’una nissaga de metges i farmacèutics de la ciutat que, ensems, com correspon, posseeixen tots una àmplia cultura. Aquests fets objectius de família en alguns dels seus membres es traduiran en la possessió d’una exquisida sensibilitat per les arts i, en alguns casos, com serà el de Modest Cuixart, en una molt bona i excel·lent predisposició per a les arts plàstiques i, si s’escau, la música; a més en Modest posseïa una gran capacitat per al mim i se sentia, també, actor. Era una personalitat altament dinàmica i sempre en expansió, tanmateix amatent en tot moment als defallits, que atenia, escoltava i ajudava.
Una anècdota molt simple, però esclaridora del que seria la sensibilitat subtil de Modest Cuixart és que a casa seva, a part de ser tots amants i coneixedors de la música, posseïen una pianola, pel que era possible escoltar les peces musicals gravades en corrons i rotllos de paper perforat; recordo també que tenien plecs de paper perforats musicalment, quadrangulars però successius, que es desplegaven i plegaven tot seguit en ser tractats per la pianola. Era només una qüestió de procediment i estrictament tècnica; però aquella manera de poder, també, audicionar música conscienciava l’observador sensible i el feia amatent a què hi ha un punt, un moment, en què les formes i les emocions coincideixen. Les formes dels quadrats mecànics dels papers pautats perforats i la seva relació amb el so que s’oïa era un testimoni fefaent de la relació entre geometria precisa i ben controlada i la sensibilitat, sota la forma del so, que en sorgia. Estricta geometria i emocionalitat humana es mostraven perfectament interrelacionades, precises i coincidents. A part de tot això, en Modest, com d’altres membres de la família, era capaç de tocar al piano algunes de les peces més tímbriques dels compositors francesos Poulenc o Honegger.
Amb el temps, reflexionant, hi hauria en aquella experiència provocada i provinent del XIX la clau i secret de la sensibilitat plàstica del segle XX de la que tan agut posseïdor en va esdevenir Modest Cuixart. Desencaixada general i control posterior; recollir l’emoció de la realitat i fer- ne tot seguit formes sensibles.
Tot plegat, per dir que la persona de Modest Cuixart travessà els nostres àmbits culturals de la creació catalana, europea i americana de la segona meitat del segle XX com una sageta d’esperança i de lluita aferrissada pels nous llenguatges i expressions de sensibilitat plàstica i expressiva”.