El realisme i els retrats de Magda Folch

Artista procedent de les escoles figuratives i mestra de professió, Magda Folch (Reus 1903-Tarragona 1981) va ser una de les moltes pintores brillants que, per context històric, per pronunciament artístic, per manca de paritat o per tot plegat alhora va quedar en la banqueta de l’oblit i la invisibilitat més insultant. Tanmateix, ella, juntament amb altres moltes dones contemporànies, va decidir actuar a contracorrent, transgredint l’ortodòxia que la societat els exigia. Es va formar a  l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i es va llicenciar en filosofia i lletres a Barcelona. Després va ser professora titular de l’Escola Municipal, que més endavant es va transformar en Escola del Treball. És l’autora del retaule de l’altar de la Verge de Montserrat a l’església de Sant Joan de Reus. Un parell d’exposicions al Museu d’Art Modern de Tarragona, del 10 de març a l’1 de maig, i al Museu de Reus, de l’11 de març al 15 de maig del 2016 –poblacions on l’artista va viure seguint les diverses destinacions del seu marit, el catedràtic de filosofia, Emili Donato, juntament amb Figueres i Eivissa–, es disposen ara a reivindicar la personalitat i l’estil de la pintora Magda Folch. Una veu, la seva, que va créixer sense armistici des de l’estancament primerenc en les urpes d’una acadèmia tècnica i daurada fins a l’explosió polisignificativa del color i la llibertat artística, des de l’execució mecànica de l’aprenent a la frescor, la llum i la lleugeresa de l’ofici. Enguany se celebra el 40è aniversari de la creació del Museu d’Art Modern de Tarragona. Al llarg del curs s’han programat actes que giren a l’entorn del concepte Femení plural, per mostrar la creativitat femenina des de la frontera del segle XIX amb el XX fins als nostres dies a les comarques de Tarragona. Magda Folch destaca, també, pels seus retrats: un gènere indispensable a través del qual l’artista identifica l’època, la història i la circumstància social que l’acull. Els retrats sobre diversos personatges relacionats amb activitats culturals, socials o polítiques supuren una encalmada sensibilitat. Realistes, palpables i un pèl onírics al mateix temps (Folch va conèixer Salvador Dalí i va adoptar certs serrells surrealistes), els retrats de Marga Folch conviuen amb pintures de temes senzills, modestos, quotidians. La coloració tova, els tons destenyits i aigualits disparen l’obra cap a interpretacions emocionals sempre contingudes. Per a Magda Folch la pintura és el terreny de l’evasió, la insinuació i l’amagatall. Els quadres investiguen la resolució i la intensitat de la llum, sense estridències, en l’exercici del clarobscur. Magda Folch és la màgia del realisme, la pintora de la llum i de l’ànima i de les roses, l’autora de retrats serens, dels paisatges i les natures mortes sense brogit. Una peça clau dins l’art català que va representar una notable influència en molts pintors locals. Una sort de pintora. A la imatge, Magda Folch. Cinc roses amb fons verd. MAMT Tarragona i Museu de Reus.