Arranz-Bravo: el dibuix en acció

El dibuix ha estat una disciplina en la qual Arranz-Bravo ha excel·lit especialment. Virtuós del llapis, ha batallat tota la vida per allunyar-se de l’efectisme de la tècnica i deixar aflorar l’espontaneïtat del traç i la llibertat de la línia. Un procés difícil que es fa evident en el conjunt d’obres escollides. Una selecció gairebé inèdita en la seva totalitat, que és fruit de la col·laboració de la fundació amb el Museu de l’Hospitalet i la col·lecció Monteiro Soares del Brasil, que hi ha aportat unes carpetes de més de 130 dibuixos, aquarel·les i gravats realitzats durant l’any 1968. És, doncs, una oportunitat única per endinsar-se en el treball més íntim i delicat de l’artista, el treball obstinat realitzat calladament dia rere dia al seu estudi. A través d’aquest centenar de dibuixos es pot percebre l’obsessió de l’artista per la figura humana i la seva desconstrucció i experimentació biomòrfica hereva de Picasso tenint sempre present el caràcter oníric de Miró, un altre dels grans referents de l’autor. Són especialment interessants perquè il·lustren a la perfecció els inicis artístics d’Arranz-Bravo, la definició del seu llenguatge plàstic. Entre els anys 1967 i 1968 abandona l’etapa que Baltasar Porcel anomenà de la “fabulació poètica” per entrar en una nova etapa amb composicions més atrevides i espontànies. Un caràcter nou d’acord amb el moment que estava vivint: el maig del 68, el moviment hippy, l’art pop, la música... Tota una sèrie d’obres, a cavall de la figuració i l’abstracció, que s’alternaven amb les grans produccions pictòriques a l’oli presentades en diverses exposicions amb grans composicions murals com la ja cèlebre fàbrica Tipel de Parets del Vallès. Perquè el dibuix per a Arranz-Bravo és una obra en si mateix, situat al mateix nivell que la seva obra pictòrica i l’escultòrica. És per això que, fidel a les seves conviccions i al camí coherent i sòlid iniciat durant la dècada dels seixanta, presenta en aquesta mateixa exposició les seves darreres creacions, fruit d’una llarga trajectòria de més de cinquanta anys. Sota el títol de Roots, ens presenta una selecció d’obres en blanc i negre, realitzades amb carbó sobre paper en la línia adoptada durant els darrers mesos i que vam poder veure a la mostra Magnus. Obres de gran format, rotundes i contundents, que contrasten amb les dels seus inicis artístics. Podríem dir que, en certa mesura, es tracta de dues exposicions en una sola mostra. Així ho evidencien els dos magnífics catàlegs editats per a l’ocasió que recullen les obres exposades i glossen, a través de comentaris i entrevistes, les obres contingudes en aquesta exposició, que té gairebé el caràcter de retrospectiva. Del 18 de febrer al 7 de juny, la Fundació Arranz-Bravo presenta l’exposició Arranz-Bravo: el dibuix en acció. Una mostra que suposa un pas endavant en la trajectòria expositiva del centre i el compliment d’una assignatura pendent: una exposició dedicada als dibuixos d’Arranz-Bravo. Ho fa amb una exposició més elaborada i complexa que les organitzades fins ara, una mostra de la bona salut de què gaudeix la fundació i del seu futur potencial. A la imatge, Arranz-Bravo. El dibuix en acció.