La realitat imaginada d'Hiroshi Sugimoto a la Fundació Mapfre

El talent d’Hiroshi Sugimoto transcendeix el llenguatge fotogràfic per revelar una consciència i pràctica artístiques més complexes i plurals. L’artista genera imatges des d’un realisme tangible però les dota d’un component il·lusori sorprenent, un efecte que no es pot aconseguir si no es posseeix el sentit estètic i el fonament conceptual íntegres i integradors que inciten a la reflexió, curiositat, admiració, estranyesa o inquietud. Probablement l’autor ha experimentat durant el procés creatiu aquests estats, si més no els ha intuït, per a copsar-los en composicions d’una força visual hipnotitzant. L’altre gran atractiu de la seva obra és la diversitat temàtica i el consegüent estímul que ha produït en l’enginy de l’autor, inspirada bé en gèneres tradicionals –com ara el retrat o el paisatge– o fruit de la impressió causada per arquitectures, espais públics o formes. Es diu, i amb encert, que són reinterpretacions visuals metafòriques a la manera d’autèntics ready-mades immaterials. Visions o revisions múltiples que han estat captades i processades amb exquisidesa estètica, rigor tècnic i fonament intel·lectual, i que, llegides en conjunt –sèrie– i en particular, atrauen per a quelcom de revelador. Una posada en escena minimalista els concedeix l’aparença harmònica i silenciosa, aspecte reforçat per l’ús del blanc i negre i dels infinits matisos intermedis. Tot i la solitud que es desprèn de les escenes, es fa sentir l’empremta latent de la vida que hi transcorre. La presència física de l’home en poques ocasions es mostra, i quan apareix ho fa en la pell de figures inertes atrapades en el temps i l’espai. Les cultures oriental i occidental conviuen en la naturalesa de Sugimoto,  aparentment contraposades, la seva combinació proposa una realitat visual singular que és tractada amb mètodes tradicionals i que exhibeix en gran format. També col·leccionista, l’artista evoca l’antic per assentar-lo en el present i mirar cap al futur.  La captura d’un moment congelat en el temps que s’obrirà a la subjectiva i lliure interpretació. El temps i la memòria són conceptes implícits i essencials en aquest treball, que, sens dubte, excedeix l’expressió gràfica d’allò que percebem. La nova proposta expositiva de la Fundació Mapfre de Barcelona (del 19 de febrer al 8 de maig del 2016) apropa una selecció d’imatges de Sugimoto pertanyents a les conegudes sèries Seascapes, Portraits, Theaters, Dioramas i Lightning Fields. L’exposició recorre el pas pel temps i per paratges que esdevenen indeterminats, i descobreix indrets naturals, arquitectures isolades o l’interior de coliseus. Paratges, indrets i configuracions que s’articulen en un nou context que ens remet a les teories de la Nova Visió i a Lázslo Moholy-Nogy i la seva concepció de l’espai com una realitat en l’experiència sensorial de l’home, un mitjà d’expressió que li ofereix noves possibilitats d’alliberament. A la imatge, Hiroshi Sugimoto. Camps de llamps 327, 2014 (detall). Impressió a la gelatina de plata. © Hiroshi Sugimoto.